El president del Govern, José María Aznar, apel·là ahir a la legitimitat democràtica dels països per anticipar-se a una possible agressió exterior per fonamentar les seves tesis de suport a la intenció del president dels EUA, George W. Bush, d'atacar l'Iraq en un afany d'acabar amb el terrorisme. Aznar va assenyalar que ningú no pot quedar impassible i a l'espera que el líder iraquià, Saddam Hussein, decideixi usar armes de destrucció massiva. Per això, va dir que si els nord-americans, que han estat solidaris amb l'Estat espanyol en la seva lluita contra el terror, el necessiten, «estarem al seu costat».
«Estam parlant de terrorisme. Nosaltres sabem que mirar cap a un altre costat només serveix per donar ales als agressors. També sabem que hem de confiar en la nostra legitimitat com a democràcies, no per agredir, sinó per impedir les agressions», va dir. Va subratllar que els governs dels països lliures han de preguntar-se què faran si l'Iraq es nega a deixar de ser una amenaça per al món.
Aznar va manifestar que ningú no desitja un enfrontament, però que molt menys es desitja deixar la iniciativa a les mans d'un règim com el de Saddam Hussein, que és una «tirania» que s'escuda en les restriccions a les quals sotmet la seva població per desenvolupar armes de destrucció massiva. Malgrat tot, Aznar va posar èmfasi en la conveniència de persuadir l'Iraq per vies diplomàtiques i en les quals el Consell de Seguretat aprovi una nova resolució que exigeixi a Bagdad l'admissió immediata d'inspectors independents. El president va afirmar que existeix constància, «segons tots els indicis, que el règim iraquià intenta proveir-se d'armes de destrucció massiva i que ha emparat» organitzacions terroristes.
