El president del Govern i president de torn de la Unió Europea, José María Aznar, fixà com una de les metes del Consell Europeu de Barcelona que s'inicia avui reprendre «amb totes les seves conseqüències i plenitud» l'estratègia de Lisboa perquè, segons ell, els seus resultats fins ara han estat desiguals i, mentre s'ha avançat en alguns sectors, s'assisteix a una «paràlisi greu» en d'altres. Quant a un dels objectius emblemàtics del Consell "la liberalització del mercat energètic" el president va admetre que, si es pot liberalitzar fins a dos terços d'aquests mercats en dates no immediates, «no és el cent per cent, però és passar de zero a dos terços».

Durant la seva intervenció davant de la patronal europea (Unice), reunida ahir a Barcelona, el cap de l'Executiu espanyol va assegurar que no es poden ajornar per molt temps les reformes i que s'hauran de posar a damunt la taula «fins a on la realitat ho permeti». En aquesta línia, va ressaltar que l'important és que els passos que es facin siguin «irreversibles». Així mateix, va posar l'accent en què la Cimera ha de servir per aconseguir conclusions concretes, fer els deures que no s'han fet fins ara i marcar-se els deures per al futur. «M'agraden molt les coses concretes i no m'agraden les divagacions, així que farem unes conclusions breus, on es digui el que s'ha de fer i quan s'ho ha de fer».

Aznar es mostrà convençut que el Consell podrà adoptar decisions «clares» en transport, mercat de l'energia, feina i educació i podrà realitzar progressos al Cel únic i el programa Galileo. «Crec que és possible arribar a això, en mig del que és la dificultat política europea», resumí Aznar.

Debats
El Consell Europeu de Barcelona, concentrat formalment en impulsar les reformes econòmiques i l'estratègia de treball a la UE, dedicarà avui unes hores a examinar la situació al Pròxim Orient, com és ja habitual a les cimeres, així com les d'Iran, Iraq i Zimbabwe, que s'abordaran durant un sopar, segons informaren fonts diplomàtiques. Sobre el Pròxim Orient, la presidència espanyola vol aprovar un «pronunciament clar i sòlid» i el més concertat possible amb els Estats Units, Rússia, Nacions Unides i la Lliga Àrab.