Finalment, el Govern basc va aconseguir que el Parlament autonòmic aprovàs la Llei de pressuposts generals. L'abstenció de Batasuna en algunes de les votacions per departaments així ho va permetre. Malgrat que el president de la cambra, Juan María Atutxa, va donar per aprovada la llei en el seu conjunt, el lehendakari, Juan José Ibarretxe, no en va quedar satisfet. Per això, va anunciar iniciatives jurídiques de caràcter immediat per «omplir» els buits que va deixar en la llei la votació d'ahir.
El portaveu del PNB, Joseba Egibar, va proposar la votació separada dels comptes públics per departaments. Els vots de PNB, EA, i IU-EB, més l'abstenció de Batasuna, permeteren que tirassin endavant els comptes dels departaments de Vicepresidència, Educació, Sanitat, Habitatge i Assumptes Socials, Justícia i, finalment, Treball i Seguretat Social.
Tanmateix, «la coalició del no», com ha batejat el Govern basc PP, PSE i Batasuna va votar en contra dels comptes per als departaments d'Interior, Hisenda, Indústria, Medi Ambient o Transports. Però el punt que va deixar més confusió va ser el rebuig dels articles 1 i 2 de la redacció de la llei, que es refereixen a l'aprovació dels pressuposts, i on es fixa l'estat de despeses a la Comunitat Autònoma i s'inclou la disposició que autoritza la publicació de la llei al Butlletí Oficial del País Basc (BOPV).
La confusió es va apoderar dels parlamentaris. El president de la Cambra va intentar cloure la qüestió assegurant, al final del ple, que la llei estava aprovada. El lehendakari va donar per aprovats els pressuposts i va enviar un missatge de «serenitat» a la societat basca, perquè «el Govern basc solucionarà aquest buit per dotar de contingut aquesta llei inconcreta». Aquestes mesures hauran d'esperar vint dies.
PP i PSE no tenen tan clar que la llei estigui aprovada. El president del Grup Parlamentari Popular, Jaime Mayor Oreja, va dir que, en realitat, allò que s'ha aprovat és «un simulacre de llei gràcies a un 'nyap reglamentari'». «Un tràmit correcte exigeix que en el pas inicial es voti la devolució o no dels pressuposts», i recordà que hi falten les característiques pròpies d'uns comptes públics, «com són ordenar, gestionar, dirigir i donar certesa a l'acció d'un Govern».
