Segundo Marey, la primera víctima del Gal, morí dissabte, segons es va conèixer ahir. La família de Marey assegurà ahir que la seva mort ha estat a causa de les seqüeles físiques que li quedaren del tancament forçat que patí el 1983. La família afirmà que la seva mort es produí a conseqüència d'una malaltia respiratòria i altres complicacions derivades del deteriorament físic i psicològic que li quedaren com a seqüela del segrest.
Els familiars es remunten així al tancament que durant nou dies patí el comerciant francès, qui mai no tingué res a veure amb l'organització terrorista ETA i que ni tan sols s'havia ficat en política. El vespre del 4 de desembre del 1983 el s'endugueren del seu domicili d'Hendaia els mercenaris Mohand Talbi, Jean-Echalier i Pedro Sánchez, els quals colpejaren sa dona i ell mateix abans de ruixar-lo amb un gas paralitzant.
Segons afirmà el mateix Marey en el judici realitzat en el Tribunal Suprem el juny del 1998, patí tremendament durant la seva captivitat en una cabana de Cantàbria, sense aigua ni llum, ja que des del primer moment temé que els seus captors l'executassin. Va estar drogat i maltractat psicològicament, se li gelaren els peus i va començar a patir problemes respiratoris que li han mantengut llargs períodes de temps a l'hospital de San de Luiz amb respiració mecànica, i que, segons la família, han acabat per provocar-li la mort.
A més, Marle Marie Sabasume, la vídua, afirmà que el seu home ha mort amb «el sentiment que no se li ha fet justícia». Les declaraciones de la viuda es deriven del fet que l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo, l'exsecretari d'Estat, Rafael Vera, i altres tres exalts càrrecs d'Interior condemnats en ferm pel Tribunal Suprem, pels delictes de detenció il·legal, segrest i malversació de cabals públics, per la seva implicació en el segrest de Marey, a qui confongueren amb un membre d'ETA, no es troben en presó, i per això destacà el sentiment d'«impotència» de tota la família després de la mort de Marey.
