Les darreres eleccions basques han servit per refermar el vot nacionalista per damunt de tot. Partint d'aquesta premissa els diferents partits polítics illencs fan interpretacions ben matisades d'aquests resultats electorals i de la futura configuració del Govern basc.
Així, entre els nacionalistes, UM i PSM, tenen clar que EH no ha estat l'únic perdedor i hi fiquen dins el sac també el PP, que esperava molt més dels comicis. De fet, consideren que l'enfrontament generat pels partits centralistes contra els nacionalistes ha fracassat de manera estrepitosa. Aquestes forces aposten perquè el PNB formi un govern en minoria almanco fins que no canviïn els posicionaments enfrontats d'altres forces com el PSOE.
Les lectures que els partits qualificats com a constitucionalistes han realitzat són molt dispars. Pels socialistes s'obre la necessitat d'un debat intern amb un més que possible canvi de discurs i apareix l'autocrítica.
En canvi, al PP es mira cap a fora destacant l'nfonsament de les opcions més radicals i destacant que els ciutadans bascs han optat per un nacionalisme més moderat representat pel PNB, al qual es creu que governarà també en minoria. Dels partits de caire estatal és ara com ara Esquerra Unida el que presenta un discurs més optimista en el qual s'hi inclou l'esperança que els socialistes realitzin un gir radical que els permeti de rebot entrar en un pacte de govern a tres bandes.
