El Partit Popular ha perdut, finalment, respecte de la darrera legislatura, vuit diputacions provincials, després que s'hagin materialitzat diversos pactes que han provocat que set d'aquestes "Màlaga, Albacete, Conca, Ciudad Real, Guadalajara, Osca i Saragossa" siguin governades pel PSOE i una, la de Terol, pel Partit Aragonès, després del seu acord amb els socialistes. A més, el fet que el regionalsita de centre Partit Aragonès hagi firmat fins ara els seus únics pactes amb el PSOE fa pensar que pot perdre la comunitat aragonesa.

Quan falta que s'acabin de materialitzar els pactes en la Diputació de Cadis, on tot indica que repetirà el socialista Rafael Román, el PP ha aconseguit finalment 18 diputacions provincials mentre que el PSOE, previsiblement i si es concreta la de Cadis, n'assolirà 16.

Castella-la Manxa i Aragó són les dues comunitats on el PP ha perdut major quota de poder. En la primera, de governar en les cinc diputacions provincials es queda tan sols amb Toledo, on té majoria absoluta. A Albacete, Conca i Ciudad Real els socialistes tenen majoria absoluta, mentre que a Guadalajara han de menester IU. A Aragó, el mapa de les diputacions va deixar de ser de color blau, ja que, finalment, el PSOE ha aconseguit les diputacions de Saragossa i Osca, a la primera pactant amb el PAR i amb el CHA i, a la segona, gràcies a l'acord socialista amb aquesta darrera formació política. En el cas d'Osca, els socialistes han pactat amb la Chunta Aragonesista. La Diputació de Terol, fins ara en mans del PP, que governava en coalició amb el PAR, passarà finalment a mans d'aquest partit, després del pacte assolit amb els socialistes. Mentrestant, continuen encara les negociacions entre PAR i PSOE.

D'altra banda, pel que fa a la situació a Melilla, el coordinador d'Organització del PP, Pío García-Escudero, va assegurar ahir que no és descartable que es plantegi a Melilla una moció de censura per evitar la situació d'«inestabilitat» d'aquell Govern, sobretot després de conèixer-se que el Partit Independent de Melilla, al capdavant del qual hi és Enrique Palacios, va decidir no donar suport a l'Executiu de Mustafà Aberchán.