Avui es compleix un any del darrer assassinat d'ETA

El Govern continua creient que la treva forma part d'una tàctica per aconseguir la reconstrucció nacional

Avui fa un any que ETA assassinà l'edil del PP d'Orereta, Manuel Zamarreño

AgènciesPalma25/06/99 0:00

Avui es compleix un any des que ETA va cometre el seu darrer assassinat, el de l'edil popular d'Errenteria Manuel Zamarreño, assassinat quan va explotar una moto-bomba quan baixava a comprar el pa a aquesta localitat. Nou mesos després que la banda terrorista anunciàs l'alto el foc, el Govern continua creient que l'anàlisi de treva-trampa encara és vàlid en el sentit que el cessament d'atemptats és emprat com una tàctica política per aconseguir l'anomenada construcció nacional. Tant l'Executiu de José María Aznar, el basc, i les diferents formacions d'Euskadi utilitzaren el comú denominador de l'esperança posant les seves pròpies precisions.

Així, l'Executiu euskaldun manifestà el seu desig que s'aconsegueixi el nou fòrum que persegueix Juan José Ibarretxe, PNB i EA demanaren al Govern d'Aznar que es mogui, socialistes, populars i UA exigiren a ETA la seva desaparició i IU-EB advocaren per constituir una nova taula per la pau.

El portaveu del Govern, Josep Piqué, després de qualificar de «magnífica notícia» l'any sense assassinats, insistí que l'anàlisi de treva-trampa té «un contingut de veritat». Així, encara que assenyalà que és cert que l'alto el foc es va plantejar com una treva indefinida i «en principi com una treva incondicional», posteriorment «hem vist que la treva formava part, no d'una voluntat autèntica de pau, sinó d'una dinàmica política encaminada a allò que la mateixa ETA denomina un procés de construcció nacional i, per tant, amb clars objectius polítics».

El Govern basc afronta el primer any sense atemptats sota la ferma convicció que «les coses han canviat» i que la il·lusió «té la seva raó de ser». El seu portaveu, Josu Jon Imaz, apuntà la necessitat que les formacions polítiques actuïn de manera responsable, «contribuint que aquesta pau sigui definitiva» i respectant «el que aquesta societat opini» i la seva «pluralitat». Així mateix, manifestà el seu desig que la proposta liderada pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, per construir un fòrum per la pau en el qual estiguin presents tots els partits amb representació parlamentària, vegi la llum.