El Govern aprovà ahir els tercers Pressuposts Generals de l'Estat des que arribà al poder. Els comptes públics per al 1999, de gran rellevància per ser les primeres de l'era euro, permetran a l'economia espanyola aprofundir en la seva fase actual i no només l'acostarà a la mitjana dels països més estables, sinó que en alguns aspectes avançarà «encara més intensament», com és el cas de la reducció del dèficit públic. El vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, avançà així les novetats del quadre de l'Executiu per als pròxims anys, entre les quals destacà la reducció del dèficit una dècima més de l'inicialment previst, cosa que el situa en l'1'6 per cent del Producte Interior Brut (PIB) per al 1999.

Rato, després de l'aprovació dels comptes públics en el Consell de Ministres, explicà els principals eixos sobre els quals gravitarà la política econòmica de l'Executiu l'any que ve. Així, com ja avançà a principi de setmana, indicà que a conseqüència de la crisi financera internacional el Govern ha modificat la seva previsió de creixement del Producte Interior Brut (PIB), que se situa una dècima per sota de l'inicialment previst, i s'estableix en un 3'8 per cent i destacà la inversió real, d'un 8'8 per cent.

En el cas del dèficit, i en la mateixa línia que el que ja avançà Rato també aquesta setmana, el Govern pretén ser encara més ambiciós en la seva política de contenció i de rigor pressupostari. És per això que els números vermells prevists oficialment per al pròxim any són una dècima menors al que que s'anuncià en les primeres previsions de l'equip econòmic de l'Executiu el passat juliol. El desequilibri entre ingressos i despeses per al 1999 en el cas de les Administracions Públiques quedarà limitat a un 1'6 per cent del Producte Interior Bruto (PIB), dues dècimes per sota del també previst en el Programa de Convergència i cinc menys respecte a la previsió per enguany, d'un 2'1 per cent.

El titular d'Economia, que insistí que la despesa social i les inversions en infraestructures són dues de les principals prioritats d'aquests pressuposts, va recalcar que davant les turbulències financeres internacionals, el retall del dèficit «és una garantia de la capacitat de reacció de l'economia espanyola», al temps que amplia les possibilitats de creixement de treball.

En el seu breu repàs pels guanys econòmics del Govern, entre els quals destacà l'estabilitat macroecònomica basada en el rigor i política pressupostària, Rato es donà pressa a fer fugir els temors ja expressats des de diversos àmbits. «No estam en un escenari de rescalfament de l'economia com a conseqüència de l'evolució del consum privat», asseverà, després d'assenyalar que la previsió del Govern en els pressuposts és que la demanda interna creixi un 5 per cent. En aquest punt, el titular d'Economia explicà que el consum públic continuarà sent «molt moderat», en línia amb el rigor pressupostari del Govern i amb un creixement semblant al del 1998, per això queda xifrat en el seu quadre macroeconòmic en un 1'2 per cent, el mateix nivell que el fixat enguany.