Francesc Viadel: «Les tesis de Fuster són tan vigents que fan por»
Francesc Viadel és sociòleg, escriptor i periodista valencià. Viadel és reconegut pels seus estudis sobre l’anticatalanisme, especialment en la seva vessant valenciana: el blaverisme. Alguns dels seus llibres, com No mos fareu catalans (La esfera de los libros, 2006), Història inacabada del blaverisme (PUV, 2009) i La gran depuració (PUV, 2015), són obres de referència al respecte.
També a Ara
![[VÍDEO] Absoltes les militants feministes que varen tallar les vies del tren durant la vaga feminista del 8 de març de 2018](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)
- La diputada de Vox que ha impulsat la llei per urbanitzar en sòl rústic és propietària d’una empresa immobiliària
- La segregació d'alumnes per raó de llengua torna a fracassar: més del 80% de les famílies tria el català com a llengua de primer ensenyament
- Tots els horaris i itineraris de les marxes per la Pau i la Vida en solidaritat amb Gaza
- Elisa Rosselló: «Les dones, com a mares, s’han convertit en responsables de transmetre els estereotips que les han menystingut i relegat a l’àmbit domèstic»
- SIAU critica la Conselleria d'Educació per «ressuscitar places compartides per afavorir noms concrets»
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hem d'entendre també que l' Andalús, el Riojà, l'Extremeny, el Murcià, etc, són llengües diferents del Castellà i que per tant, mereixen una oportunitat i un reconeixement que s'en porta el castellanisme invasor.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".