Drets denuncia a la Fiscalia el «discurs de l'odi» del 12-O

Els dirigents de les formacions ultres proferiren aleshores missatges que els advocats creuen que constitueixen un delicte d’amenaces i d’incitació directe a l’odi i a la violència, tipificats en el codi penal espanyol, a més d'atemptar contra els drets fonamentals que es recullen a la Constitució Espanyola, però també a la Declaració Universal de Drets Humans, al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966.

En la denúncia, els advocats remarquen que els missatges van ser realitzats per representants de tres partits polítics, davant d’un nombrós públic i de mitjans de comunicació que van reproduir les esmentades manifestacions, i que encara avui es poden trobar en les xarxes i al canal Youtube.

Notícies relacionades

Drets neix per defensar els ciutadans de la catalanofòbia

Remarquen que els fets denunciats són "generadors d’alarma social", quelcom que s’agreuja davant la "potencial impunitat dels presumptes delinqüents". És per això que demanen al Servei Especial de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona que iniciï els corresponents procediments penals.

Drets
L’associació Drets agrupa professionals del món del dret que passen a l’acció davant dels "atacs sistemàtics" en forma d’"amenaces i insults" que arriben des de diversos "mitjans de comunicació, xarxes socials i tribunes d’opinió amb seu a Madrid, i que vulneren el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania i les institucions catalanes".

L’entitat sense ànim de lucre ha presentat diversos contenciosos, com ara contra el director del diari La Razón, Francisco Marhuenda, per haver publicat les fotografies del carnet d’identitat dels jutges i magistrats catalans que havien signat un manifest a favor del Dret a Decidir.