Imputen el director dels Mossos pel desallotjament de la plaça de Catalunya

La càrrega policial tingué lloc el 27 de maig, a Barcelona, per fer fora l'acampada dels 'indignats', la qual cosa va derivar en una batalla campal amb més de cent ferits

Imatge d'arxiu dels fets del 27 de maig a la plaça de Catalunya, de Barcelona. | Reuters - Reuters.

E.P.Barcelona, Catalunya11/01/12 0:00

El titular del Jutjat d'Instrucció 4 de Barcelona ha citat a declarar com a imputats el director general dels mossos d'esquadra, Manel Prat, i l'exregidor de Seguretat de Barcelona Assumpta Escarp (PSC) per l'intent de desallotjament i càrrega policial del 27 de maig a la plaça de Catalunya contra l'acampada d''indignats', que va derivar en una batalla campal entre els acampats i els antidisturbis amb més de cent ferits.

El jutge va admetre a tràmit fa més d'un mes la querella que van presentar 56 persones des de la comissió penal de l'acampada 'indignada' -que va romandre en aquest enclavament més d'un mes- contra Prat i Escarp, que ara hauran de declarar davant del jutge, segons han informat Europa Press fonts judicials.

També ha estat imputat l'intendent de la regió metropolitana, Antoni Antolín, i el responsable de la Brigada Mòbil, David Bordas.

La querella incloïa el conseller d'Interior, Felip Puig, però no serà investigat per la seva condició d'aforat, ja que en tot cas ho hauria de fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Segons consta a l'escrit d'admissió de la querella, el jutge veu que els fets que es denuncien són mereixedors en cas de ser investigats per valorar si hi ha hagut una "presumpta vulneració del dret fonamental a la llibertat de reunió".

Segons recull la interlocutòria, els querellants asseguren que la policia va entrar aquella matinada a la plaça de Catalunya amb l'ànim de desallotjar-la sense notificar-ho prèviament "per realitzar treballs de netedat i retirada d'objectes perillosos".

Molts dels acampats no van obeir les ordres i es van quedar al lloc per la "actitud intimidatòria dels policies" i per protegir els seus objectes personals.

Allà, els agents van retenir els 'indignats' que es van quedar, i que van rebre, segons la sentència interlocutòria, "un tracte intimidatori, amenaçador i vexatori amb amenaces de càrregues policials i prohibint-los anar al lavabo i menjar".