ETA exigeix als seus presos que es neguin a demanar perdó

A més, endossa en exclusiva a l'Estat la responsabilitat sobre qualsevol dany causat -deixa caure que només treballarà per les víctimes causades per ell-, i matisa que la damnificada per excel·lència en el conflicte ha resultat ser Euskal Herria. Al document, ETA considera que les instàncies estatals han convertit les víctimes en "xerpes de la repressió". A més, al·ludeixen breument a l'associació de damnificats que tenen "intenció de crear".

L'esmentat diari explica que encara que el text data d'octubre del passat any, i que els presos podrien haver modificat les seves consideracions -està previst que el gener facin públiques les conclusions del seu debat-, la literalitat del document se situa en l'extrem contrari a les reclamacions de bona part de l'arc polític basc.

El 20 d'octubre, quan ETA va decidir posar fi a la violència amb caràcter definitiu, les mateixes formacions van lamentar l'absència d'un pronunciament sobre les 829 víctimes causades per la seva estratègia violenta.

Pel que respecta a la banda terrorista i les morts que va causar la seva estratègia, el butlletí reconeix que l'Estat "ha guanyat molt terreny" i que no s'ha conreat aquest camp amb la suficient dedicació.

"Hem de prendre com a punt de partida la pèrdua de l'àmbit ideològic i la referència en aquest camp, perquè durant anys no ens hem dedicat a aquest tema com caldria. Ideològicament, l'Estat ha guanyat molt terreny", sosté l'EPPK, que continua rebutjant que els seus membres subscriguin la carta de petició de perdó que exigeix el Ministeri de l'Interior per acollir-se a beneficis penitenciaris individuals.

Per això, el col·lectiu insta a prendre mesures. "Aquest tema requereix un gran treball ideològic, fent nostre el concepte de víctima, tenint en compte a tota hora que la mateixa Euskal Herria és víctima del conflicte, i treballant la perspectiva total dels danys i dures conseqüències causades per l'Estat a aquest poble", diuen.