Jimmy Carter i Tony Blair se sumen a la declaració de Donostia

L’expresident dels EUA i el del Regne Unit, al costat de l’exsenador George Mitchell, donen el seu suport al document que reclama a ETA el seu final

Una pintada d'ETA en un carrer de Bilbao. | VINCENT WEST

Donostia20/10/11 0:00

L'expresident dels EUA Jimmy Carter, l'exprimer ministre britànic Tony Blair i l'exsenador nord-americà George Mitchell van mostrar ahir el seu suport a la declaració de la conferència internacional sobre el final del terrorisme al País Basc, duita a terme dilluns a San Sebastià. L'adhesió d'aquestes tres personalitats la féu pública ahir el col·lectiu Lokarri, una de les sis organitzacions impulsores de la reunió de la Casa de Pau d'Aiete. Carter, segons Lokarri, ha fet una crida al "diàleg" entre ETA i els governs d'Espanya i de França "per posar fi al conflicte que la regió pateix des de fa molt de temps". "Aquest esforç mereix el suport de la comunitat internacional", afirmà el president Carter des d'Atlanta.

Destaca, d'altra banda, que un portaveu de l'oficina de l'exmandatari britànic ha declarat: "Tony Blair fa costat fermament a la declaració formulada pels líders a Sant Sebastià que demana a ETA que posi fi a la lluita armada de manera definitiva". "Creu que hi ha una finestra d'oportunitat en la qual l'últim conflicte armat d'Europa pot ser portat al seu final i insta tots els líders polítics que aprofitin aquesta oportunitat", afegí. El senador nord-americà George Mitchell, els "principis" del qual es van aplicar al procés de pau irlandès, digué que secunda "plenament" la declaració dels líders estrangers que van acudir a Donostia i que "és important que es prenguin totes les mesures possibles perquè es produeixi la conclusió del darrer enfrontament armat d'Europa".

"M'unesc a la petició dirigida a ETA perquè declari públicament el final de tota activitat armada i perquè cerqui converses amb els governs d'Espanya i de França per abordar les conseqüències del conflicte. Crec que hi ha una oportunitat per a una pau duradora i tots els interessats haurien d'aprofitar-la", subratllà, segons el comunicat remès per Lokarri.

Polèmica i debat polític

Sigui com vulgui, la conferència de pau tornà a marcar ahir el debat polític. El lehendakari, Patxi López, i destacats líders del PSOE van posar ahir en valor la seva lluita a favor de la pau en respondre a les crítiques del president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, cap al mateix López i el seu partit per la seva posició respecte de la conferència de dilluns. El president del PSE, Jesús Eguiguren, assegurà, en una entrevista publicada a El Periódico, que estava "molt emprenyat" per l'actitud mostrada per la seva formació davant l'esmentada conferència i afirmà que el lehendakari "s'hauria d'haver cremat per la pau".

López, secretari general del PSE, va respondre des dels EUA, on es troba de viatge institucional com a lehendakari, que "Jesús Eguiguren parla de l'opinió de Jesús Eguiguren", la qual cosa no comparteix, i afirmà que els socialistes "sempre s'han cremat per la pau". El candidat socialista a la Moncloa, Alfredo Pérez Rubalcaba, valorà que el lehendakari no acudís a la conferència sobre terrorisme malgrat les crítiques d'Eguiguren, qui assegurà que no les comparteix però les respecta, perquè el PSOE no és una "secta". Pel que fa a la conferència, el president del PP basc, Antonio Basagoiti, va remetre ahir una carta a l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan, en què indica que les conclusions només "contribueixen" a "entorpir el final" d'ETA i li assenyala que parteixen d'una "falta d'informació" sobre la realitat basca i del conjunt d'Espanya i sobre un "profund desconeixement del que és ETA". Sobre la conferència també parlà el portaveu de l'esquerra abertzale Txelui Moreno, que digué: "Estam convençuts que ETA donarà una resposta positiva" a les peticions de la cessació de la violència, perquè "ja no hi ha tornada enrere".

Les víctimes volen que "no hi hagi impunitat"

Maite Pagazaurtundua, presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme, advertí ahir que en la gestió del final d'ETA "està en joc" que Espanya quedi retratada com un estat de "potiners" i "tramposos" o com un d'"honest" que aplica la llei i en el qual es pot confiar. "Les pràctiques bones o dolentes es veuran i ens retrataran no només a nosaltres mateixos, sinó també a l'exterior", assegurà Pagazaurtundua en la presentació d'un documental que recull el debat d'una desena de ciutadans entorn del document No a la impunitat, subscrit per associacions i col·lectius de víctimes.

En aquest text, les víctimes reclamen el compliment íntegre de les penes per als terroristes i que la política penitenciària no es converteixi "en una mesura de gràcia", ja que si és així suposaria una forma d'"impunitat" per als terroristes. En aquest sentit, la presidenta de l'esmentada fundació destacà que el "dilema" a què s'enfronta la societat per acabar amb ETA posa "en joc" el model de societat per a un futur. "Depenent de com es resolgui aquest dilema, podem quedar com una societat de bergants o potiners o com una societat capaç d'aplicar la llei".