Otegi, absolt d'enaltir ETA en el míting d'Anoeta

L'Audiència Nacional té “seriosos dubtes” sobre la responsabilitat de l'exportaveu de Batasuna en l'acte en què es mostraren fotos d'etarres

Agències/dBMadrid10/12/10 0:00

Arnaldo Otegi no enaltí el terrorisme. La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha absolt l'exportaveu de Batasuna de la comissió d'un delicte d'enaltiment del terrorisme durant un míting que tingué lloc al velòdrom d'Anoeta de Sant Sebastià el novembre de 2004, atès que considera que en aquest acte no va enaltir l'organització armada, sinó que va defensar "la conveniència i la necessitat d'un procés de diàleg i de negociació per a la resolució del conflicte de manera pacífica i democràtica".

El Tribunal, que també eximí de responsabilitat penal els dirigents de Batasuna Joseba Permach i Joseba Alvarez, processats pel mateix delicte, considera que els acusats no varen ser "autors concrets" de l'exhibició d'imatges d'etarres durant l'acte ni de la distribució de propaganda de l'organització terrorista. Els magistrats, que desatenen d'aquesta manera la petició de 18 mesos de presó que va plantejar la fiscal Teresa Sandoval, aclareixen que la resolució "només s'atén a raons jurídiques i no de qualsevol altra índole, per molt legítimes que siguin" (en al·lusió a les reivindicacions de pau que va fer l'acusat en el judici).

A més, mostren "seriosos dubtes" sobre l'autoria de les persones imputades en l'exhibició d'imatges i el repartiment de propaganda relativa a ETA. La resolució judicial, de la qual ha estat ponent el magistrat Julio de Diego, sosté que no es pot considerar que les proves presentades en el judici i que intentaven demostrar la intervenció dels acusats en la planificació de l'acte siguin "definitivament concloents", ja que "deixen un marge de dubte suficient i raonable sobre la seva vertadera implicació en els fets".

Els dirigents de Batasuna varen admetre davant el Tribunal la seva participació en l'acte polític i defensaren que no varen tenir cap responsabilitat en el disseny i que fins i tot ignoraven el contingut del míting. D'aquesta manera, els tres asseguraren que la seva finalitat no era "homenatjar ETA", sinó "presentar una proposta de pau". També negaren que tinguessin coneixement que es llançarien facsimils de zutabes i zuzen (butlletins intern i extern de la banda, respectivament).

Causes contra Otegi

Aquesta és la segona vegada que l'Audiència Nacional absol Otegi d'ençà que és portaveu de Batasuna, perquè el març de 2007 se'l va eximir de responsabilitat pels homenatges dedicats a l'etarra Olaia Kastresana. De la mateixa manera, el novembre de 2005 el Tribunal Suprem el va condemnar a un any de presó per injúries al rei, després d'haver-lo anomenat "cap dels torturadors".

A més, l'abril de 2006 se li imposaren 15 mesos de presó per enaltir l'etarra José Manuel Beñaran, Argala, i el febrer de 2010 va ser condemnat a dos anys per enaltir el també terrorista José María Sagarduy, encara que aquesta sentència espera ser confirmada pel Suprem. En l'actualitat, es troba en presó preventiva per un delicte d'integració en organització terrorista en el marc de les causes de Batasuna i Bateragune.

Sigui com sigui, la decisió d'exonerar Otegi, Permach i Alvarez generà ahir sengles valoracions polítiques. Federico Trillo (PP) assegurà que espera que el fiscal i l'acusació popular recorrin la resolució, mentre que José Antonio Pastor (PSE) afirmà que l'absoluació "evidencia que la democràcia i l'estat de dret funcionen. Per part seva, la presidenta de l'Associació de víctimes del terrorisme, Àngeles Pedraza, indicà ahir que l'absolució d'Otegi era "vista per a sentència" abans que es dugués a terme el judici a l'Audiència Nacional. "És un dia negre per a les víctimes del terrorisme", lamentà Pedraza.