Ja són a casa!

En bon estat

Els dos cooperants es mostraren cansats, en arribar, però satisfets de tornar a casa i, aparentment, en bon estat de salut. A l'aeroport del Prat els esperava, entre d'altres, una caravana simbòlica de l'ONG Barcelona Acció Solidària, que des del primer dia del segrest havien confiat en la tornada dels seus companys d'organització. "Estam feliços; avui és un gran dia per a nosaltres", ja havia dit Albert Vilalta a Ouagadougou, l'anterior parada abans d'arribar a casa.

Un a llarga jornada

Algunes fonts indicaren que ja diumenge migdia els catalans havien perdut de vista els segrestadors, però encara els quedava un llarg camí per sortir de Mali, atès que eren en una zona perillosa amb contrabandistes i traficants de droga. Finalment, aconseguiren arribar fins a la zona on els esperava un helicòpter que els traslladà posteriorment fins a Ouagadougou. Durant el recorregut, però, varen fer escala per fer benzina al petit aeroport de Gorom-Gorom, a Burkina Faso, on varen poder menjar i dutxar-se. L'alliberament dels dos cooperants fou diferent del de la seva companya d'organització, Alícia Gámez, que havia estat posada en llibertat dia 9 de març i, segons sembla, sense cap contrapartida per part dels segrestadors. El paper del mitjancer, confirmaren algunes fonts, també va ser clau.

Rescat

En un comunicat en àudio remès al diari El País, els raptors asseguraven que l'alliberament dels cooperants havia estat possible després que s'haguessin complert algunes de les seves peticions. A més a més, presentaren les negociacions com "una lliçó" per als serveis secrets francesos, amb referència a l'intent fallit d'alliberament per part de comandos gals del cooperant Michel Germaneau. En el comunicat afirmaven que l'alliberament es va produir després d'haver-los estat concedides algunes de les seves exigències, tot i que no detallaren quines. El Govern central també va guardar silenci respecte de la possibilitat d'haver pagat un rescat per ells.