Detenen dos presumptes etarres

Són Zugaitz Izaguirre i Regina Maiztegi. Ambdós estaven condemnats a set i sis anys de presó, respectivament, per integració en organització armada

EfeMadrid15/08/10 0:00

La Policia Nacional va detenir ahir Zugaitz Izaguirre Amez- toy i Regina Maiztegi, membres d'ETA -pendents de complir condemna-, en sengles operacions policials duites a terme a la localitat de La Pineda Vila-seca (Tarragona) i a Sant Sebastià.

Amb els arrests d'Izaguirre i Maiztegi, ambdós condemnats a set i sis anys, respectivament, per integració en banda armada, ja són 59 els presumptes membres d'ETA detinguts des de principi d'any (35 d'ells a l'Estat espanyol).

La Policia Nacional arrestà en primer lloc Izaguirre, de 29 anys i natural d'Oiarzun (Guipúscoa), a la localitat de La Pineda Vila-seca, en virtut d'una ordre de recerca, detenció i ingrés a la presó dictada per l'Audiència Nacional.
Arran d'aquest arrest, els agents van detenir al seu domicili de Sant Sebastià Regina Maiztegui, de 41 anys, sobre qui pesava una reclamació judicial i a qui l'Audiència Nacional condemnà el mes de maig passat a sis anys de presó per col·laboració amb organització armada.

Coneguts per la justícia
Izaguirre i Maiztegi ja havien estat detinguts el 18 de novembre de 2003, per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en el marc d'una operació en la qual van ser capturats nou col·laboradors d'ETA més que intentaven recompondre'n l'estructura bàsica. Aquella operació, que es va desenvolupar a Guipúscoa, Navarra i Sevilla, va ser possible gràcies a la documentació confiscada al dirigent etarra Ibon Fernández Iragi Susper.
En el judici realitzat el desembre de 2009 contra Izaguirre i Maiztegi i 11 processats més, el fiscal sol·licità entre set i deu anys de presó per col·laboració amb grup armat, en concret en tasques de captació i informació.
Segons l'acusació, Maiztegi fou captada el 2000 per Susper, a qui proporcionava informació de l'Ajuntament de Soraluce del qual ella era regidora d'Euskal Herritarrok després dels comicis de 1999.

L'etarra va ser, a més, candidata per la formació política al Parlament europeu i el maig de 2003 va figurar en les llistes de la plataforma Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB), anul·lades pel Tribunal Suprem per vinculació amb la il·legalitzada Batasuna.

Durant el judici, els acusats negaren pertànyer a les xarxes de captació i informació d'ETA, tot i que alguns, entre ells Maiztegi, van admetre haver acudit a cites amb membres de l'organització i haver-los esmentat alguns noms de persones que podrien estar interessades a formar-ne part.

El maig de 2010, l'Audiència Nacional va absoldre vuit dels tretze acusats i va condemnar a penes de set anys de presó com a integrants del grup armat Zugaitz Izaguirre, detingut ahir al matí, i Carlos Moisés Martín. Així mateix, imposà penes de sis anys per col·laboració amb organització armada a Maiztegi, Mikel Garaiondo i Alberto González.