L'Estatut, o l'hora del judici final

De fet, la setmana va començar amb amb un Montilla que trepitjava amb força i parlava en català, basc, gallec i castellà per declarar que el fet de no renovar el Tribunal Constitucional posaria en perill les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, un aspecte davant del qual també va responsabilitzar el PP del bloqueig.

Ara bé, al dia següent els mecanismes del canvi començaren a girar en iniciar-se el procediment per renovar els quatre magistrats del TC que li corresponen, després que tots els grups polítics -el PP inclòs- donassin suport a la petició dels socialistes perquè es convoqui la Comissió de nomenaments de la Cambra, encarregada d'avaluar els candidats.

D'altra banda, el Govern català i el Parlament de Catalunya feren arribar un escrit al TC en què sol·licitaven que es declaràs incompetent o que suspengués els seus treballs fins que l'Alt Tribunal no sigui renovat.

El TC, competent

Amb tot, davant la petició dels catalans, el ple del Tribunal Constitucional emeté dijous vuit providències per rebutjar declarar-se incompetent per dictar sentència.

Va ser en aquest escenari on la presidenta del TC va donar per fet que la sentència de l'Estatut seria possible abans de l'estiu. A més, Casas es va mostrar convençuda que prosperarà l'esborrany en el qual està treballant -el setè- i, en cas que la seva proposta no obtingués els suports necessaris, creu que es podria tirar endavant en una votació d'article per article.

Sigui com sigui, si no es complissin les paraules de la presidenta del TC, seria una clara derrota per al president Montilla, qui ha posat tota l'artilleria electoral en aquesta matèria. De fet, això ha estat criticat per part dels seus opositors polítics.