Articulistes catalans, en defensa de l'Estatut

Mitjançant un manifest conjunt, una seixantena de periodistes adverteixen que la sentència del TC farà escollir als catalans “entre la involució i la secessió”

AgènciesPalma22/05/10 0:00

Un total de 62 articulistes de premsa catalana varen subscriure ahir un manifest conjunt en defensa de l'Estatut de Catalunya, en el qual s'adverteix que la sentència que emeti el Tribunal Constitucional (TC) sobre el text autonòmic farà triar als catalans "entre la involució i la secessió".

Aquesta iniciativa es produeix sis mesos després que, el 25 de novembre del 2009, la pràctica totalitat dels diaris catalans publicassin un editorial conjunt que, amb el títol La dignitat de Catalunya, exposava la seva inquietud davant la possibilitat d'una sentència del Constitucional restrictiva amb l'Estatut.

El text subscrit, titulat El dilema espanyol, continua obert per a noves adhesions. De moment, ja l'han signat l'exconseller del PSC Ferran Mascarell, el sociòleg i jurista Salvador Giner, l'escriptor Joan Francesc Mira, els politòlegs Joan Subirats i Ferran Requejo i els periodistes Vicenç Villatoro i Pilar Rahola.

"Els pactes han de ser respectats, especialment quan tenen, a més, la legitimitat democràtica dels ciutadans. Si les institucions i els partits polítics no són capaços de trobar una sortida digna a la situació actual, la realitat obligarà els catalans a elegir entre la involució i la secessió", s'indica en el manifest.

Els signants recorden que davant la sentència d'un TC "caducat, dividit, deslegitimat i internacionalment desprestigiat", Espanya "és a les portes d'un episodi d'estricta involució política i autonòmica" que només pot resoldre's "en termes polítics i amb vocació de futur".

A més, avisen que si les aspiracions "de reconeixement i d'autogovern nacional" dels catalans no "hi caben en la Constitució" només hi ha dues sortides: "o renuncien a les seves aspiracions o renuncien a la Constitució; l'evolució federal i plurinacional de l'Estat autonòmic es troba avui en perill mortal".

Per aquesta raó, després de defensar que el dret col·lectiu a l'autogovern de Catalunya presenta "unes profundes i inequívoques arrels històriques" que el converteixen "en un cas especial", recorden que la responsabilitat última d'una solució és de les institucions i els partits polítics.

El text, que defineix la immersió lingüística com un "significatiu èxit d'integració", acaba alertant d'aquesta necessitat a què es veuran abocats els catalans entre "la involució i la secessió".