Ja són aquí

Quaranta-set dies després de ser segrestats, un avió militar espanyol els dugué fins a la base aèria de Torrejón, a Madrid, i des d'aquest punt vuit partiren a Galícia i els altres vuit, a Bermeo.

Ja a Vigo, el patró de l'Alakrana, Ricardo Blach, tornà a ser la veu dels segrestats i assegurà que la tripulació patí "tota classe d'humiliacions" durant la "terrible" experiència.

Els mariners no volgueren comparèixer davant la premsa, perquè estaven "bastant cansats i nerviosos", segons explicà Argi Galbarriatu, germana del capità, qui relatà que van témer per un nou segrest en el moment de veure partir els "pirates" inicials.

Perill d'un altre segrest

Blach revelà que van ser els seus captors els que els varen avisar de les intencions d'aquest altre grup. "Ens van dir que anàssim amb compte i que ens intentarien agafar quan ens alliberassin", indicà.

Davant d'aquesta situació, quan el darrer pirata abandonà el vaixell, els tripulants n'alertaren l'Armada, que mobilitzà les fragates i els helicòpters desplaçats a la zona, que els acompanyaren "dia i nit".

Tornarà a pescar

El tonyinaire tornarà a pescar en els pròxims dies davant les costes de Somàlia amb agents de seguretat privats a bord, un cop que acabin els treballs d'instal·lació d'armes de guerra que s'efectuen al port Victoria, capital de les Seychelles.

L'embarcació, que es troba en perfecte estat, sortirà a la mar amb la nova tripulació que arribà ahir per rellevar els mariners segrestats.

Mentrestant, la crítica a l'Executiu central per part de les diverses formacions polítiques institucionals no atura. Ahir era el torn del PNB i de Ezker Batua, que exigiren al Govern que deixi "la supèrbia a un costat i demani perdó", ja que la seva gestió ha deixat en evidència molts aspectes" que "ja es jutjaran políticament".