Tot, per un error burocràtic...

I és que només unes hores després de ser posada en llibertat, la Fiscalia ja havia sol·licitat que s'imposassin més mesures de seguretat per a Aranalde. Així les coses, Garzón arribà i revocà la llibertat provisional de la qual gaudia la jove per ordre del jutge Eloy Velasco, ja que segons ell "hi ha indicis suficients per haver dictat presó amb caràcter incondicional i no subjecta a fiança". Es justifica en el fet que la jove no es lliurà de manera voluntària.

Després de la seva decisió, les Forces de Seguretat de l'Estat es dirigí al domicili d'Aranalde per arrestar-la. Quan varen arribar ella no hi era i tampoc no aconseguiren localitzar-la.

I és que el cas d'Aranalde va fer pensar molt després que un "error judicial/burocràtic" permetés que la jove basca sortís al carrer amb una fiança de 12.000 euros. El jutge Velasco va considerar que Maite Aranalde seria previsiblemente absolta en la causa per la qual França va concedir-li l'extradició, ja que una altra persona acusada dels mateixos fets que ella havia estat exculpada. Estava, per tant, en pau amb la justícia. Tot això, sumat a la "capacitat" de les autoritats franceses, que havien "extraviat" l'ordre d'extradició, va permetre completar la història.