La xiulada al rei no és cap delicte
Així ho determina el jutge de l'Audiència Nacional. Afirma que és un fet emparat per la llibertat d'expressió
Madrid22/07/09 0:00
Per una vegada, la Justícia ha donat via lliure a la llibertat d'expressió. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha decidit rebutjar la querella que la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes) va presentar el juny contra dos col·lectius independentistes per "haver organitzat" una xiulada a l'himne nacional durant la final de la Copa del Rei. El magistrat entén que aquestes accions "estan emparades per la llibertat d'expressió i no poden considerar-se difamatòries, injurioses o calumnioses, i ni de bon tros que propugnin l'odi nacional".
També a Ara
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
podríem muntar una xiulada popular a les portes de Marivent.
Per una vegada hem guanyat, que els donin pel sac als espanyolistes. A seguir xiulant, i més fort!
Es clar que encara hi ha jutges imparcials, X, pero jo que som totalment republicá no tenc collons de anar a la porta de Marivent a xiular, cagondena, no veguis quins mals de cap m'arribarian.
El que més em sorpren és la contundència amb què s'expressa el fet. pareix que poden existir jutjes imparcials després de tot...
A mi m'importa un pito que el pitin o no el pitin. Com si el prenen pel pito del sereno. I s'hauria d'escollir rei fent el "pito, pito, colorito" entre tots els espanyols. Això, així, no pita.
Ja és ben hora que la gent pugui dir basta a una família que té un pressupost de 40.000 famílies benestants per fer el que li surti dels ous, i només pel fet d'haver nascut, sense haver-s'ho guanyat, sense que ningú li recrimini. Prou monarquia. Ja ho digué no sé quin escritor: jo seré monàrquic quan la meva filla pugui ser reina. Ara, que ben pensat, segur que en surt un que me dirà que la meva filla si s'espabil·la podrà ser reina. Per evitar-ho: prou monarquia, visca la répública i les despeses ben documentades. Prou favoritismes.
Au ido, a xiular tots!
Just mancaria això¡