Dimiteix el cap de l'espionatge espanyol

Alberto Saiz abandona la direcció del CNI per no acabar “perjudicant la imatge del Govern”, després dels suposats delictes de malversació de fons públics denunciats per agents d'Intel·ligència

Saiz dimití ahir al matí | Foto: Fernando Alvarado

EfeMadrid03/07/09 0:00

El fins ara cap de l'espionatge espanyol se'n va de manera definitiva. Dos mesos després d'haver estat renovat en el càrrec de director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Alberto Saiz ha fet pública la seva dimissió. Entre els motius que al·lega per deixar la plaça destaca que, en cas de continuar exercint com a director del centre, podria acabar perjudicant la imatge del Govern, al "qual ha servit amb lleialtat". De moment, l'Executiu ja n'ha nomenat el substitut.

Es tracta de Félix Sanz Roldán, excap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD en són les sigles en castellà). Les pressions derivades de les denúncies, segons les quals Alberto Saiz hauria emprat fons públics del centre per al seu esbarjo personal, han acabat amb la paciència de l'exdirector del CNI. Així mateix, la negativa del Govern central d'acceptar un pla de reestructuració de 50 agents hauria influït en el comiat del ja excap d'Intel·ligència.

Cal recordar que aquesta dimissió és precedida per dues compareixences parlamentàries provocades per la publicació de nombroses acusacions provinents de membres del CNI. Aquests han denunciat els continus canvis dels càrrecs del CNI i el fet que qui fins ahir era el seu director havia realitzat almenys sis excursions esportives entre el maig de 2004 i el juliol de 2008 a Mèxic i a diversos països d'Àfrica per fer activitats de cacera i de pesca.

En l'anunci de la seva renúncia, Saiz justificà la decisió tot afirmant que és "una qüestió de responsabilitat amb la institució i els seus treballadors i del seu compromís amb la seguretat". Tot i així, reiterà novament la seva innocència i va assenyalar la "falsedat de les acusacions de què ha estat objecte els darrers mesos". Ràpidament, la notícia generà multitud de reaccions. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, destacà la professionalitat de Saiz i avalà el nomenament de Sanz Roldán per la seva "competència". De la mateixa línia, però una mica més ambigua, fou la valoració que en féu la ministra de Defensa, Carme Chacón, que manifestà l'esperança que amb el canvi "s'obtinguin encara més fites que durant l'etapa de Saiz". Pel que fa a l'oposició, el president del PP, Mariano Rajoy, afirmà que la situació al CNI era "insostenible" i que la partida de Saiz era una "una necessitat nacional". IU i ICV, crítics amb el nomenament de Sanz, troben que el fet que sigui un militar és una "passa enrere".

Sanz Roldán, un militar al capdavant del CNI

Un militar dirigirà de nou el CNI. El general Félix Sanz Roldán serà el responsable dels serveis secrets espanyols havent encapçalat la cúpula militar durant el primer Govern socialista, a la qual arribà després del replegament de les tropes de l'Iraq amb la missió de modernitzar les Forces Armades. Per a això té la confiança del president Zapatero. Sanz Roldán, castellà manxec com Saiz, és considerat dins els cercles militars un home proper al cap de l'Executiu i des del passat 1 d'agost va situar el seu despatx en la Presidència del Govern per tal d'ocupar el càrrec d'alt representant per a la presidència espanyola de la UE en assumptes de defensa. De fet, la seva arribada al màxim organisme dels serveis secrets espanyols suposa la tornada d'un militar al capdavant d'aquest grup.

Durant el mandat de l'etapa de José Antonio Alonso com a ministre va ser proposat pel Govern espanyol per presidir el Consell Militar de l'OTAN, però no ho aconseguí i això va suposar per a ell un dur revés. De la mateixa manera, en la seva etapa com a cap d'Estat Major de Defensa, en concret el novembre del 2004 van ser aprovades la Directiva nacional de defensa; un any després, la Llei de defensa nacional i l'abril de 2006, la Llei de tropa i marineria, entre altres normes importants. El seu pitjor moment va ser la mort de desset militars en un accident d'helicòpter a l'Afganistan l'agost de 2006.