133.708 desapareguts

Garzón rep el llistat definitiu de les víctimes del franquisme. El document recull un total de 1.777 noms de les Illes Balears

AgènciesPalma07/10/08 0:00

Les associacions de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista en presentaren ahir el llistat únic i "definitiu". En total, són 133.708 noms d’una relació que va ser entregada a Baltasar Garzón, jutge de l’Audiència Nacional. En el document figuren 1.777 noms de víctimes de les Illes Balears.

L’advocat que representa les associacions i els deu particulars que han interposat les denúncies, Fernando Magán, diposità ahir dematí el document unitari després que el magistrat Garzón així ho reclamàs el 25 de setembre passat. La petició del jutge responia a la necessitat d’evitar duplicitats en les identitats facilitades a la llista que ja presentaren el passat dia 22. Al primer document lliurat, la suma de desapareguts arribava a 130.137. Al nou llistat la xifra ha augmentat perquè, segons Magán, a la informació recollida per les associacions i pels particulars denunciants s’hi han afegit les dades proporcionades pel Govern gallec i pel basc a les quals el jutge els ha donat accés.

Segons aquesta nova relació, Andalusia, amb 29.091 desapareguts, és la comunitat amb un major nombre de víctimes. La segueixen el País Valencià amb 28.892, Castella i Lleó amb 15.269 i Extremadura amb 10.266.

De les Balears hi ha 1.777 noms de persones desaparegudes, per darrere d’Aragó (10.178), Euskadi (9.759), Castella-la Manxa (7.885) i Galícia (4.396), entre altres territoris.

Comunitats

Una vegada complit el requeriment, el jutge resoldrà si es declara competent per investigar els fets denunciats. Com a passa prèvia a l’admissió o no a tràmit, Garzón ja demanà a l’abat del Valle de los Caídos, a l’Arxiu General de l’Administració, a la Conferència Episcopal i al Centre Documental de la Memòria Històrica que l’informin sobre el nombre de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme.

El magistrat també formulà aquesta petició als batles de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, i a diferents organismes estatals.•