El Parlament basc acusa el Govern de Madrid «d'emparar la tortura policial»

En la resolució, el Parlament basc «reprova l’actitud que el Govern espanyol adopta sistemàticament davant de les denúncies de tortures o maltractaments, emparant sense excepció les forces policials». Així mateix, critica «especialment la total empara» del ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, als vuit guàrdies civils davant de les denúncies de tortures dels presumptes membres d’ETA Igor Portu i Mattin Sarasola. Indult d’agents A més insta el Govern a adoptar les mesures «necessàries per garantir els drets humans», com la derogació dels articles que permeten la incomunicació dels detinguts o l’enregistrament en vídeo de la seva estància a dependències policials. Finalment, advocà que quan es produeixi una denúncia de tortura Moncloa realitzi una investigació interna i doni una «resposta concorde a un Estat de Dret garantit».

També va sortir endavant una esmena del tripartit, amb el suport d’Aralar i PCTB, que exigeix al Govern central posar fi a la pràctica de la «concessió sistemàtica d’indults» a les persones condemnades per delictes de tortures. Durant el debat, PSE-EE i PP criticaren que Aralar no acceptàs portar la iniciativa a un altre ple. Després de defensar que «la tortura no cap a la Constitució», José Antonio Pastor (PSE-EE) dubtà de «si l’acte de dijous (d’homenatge en el Parlament al guàrdia civil mort a Legutiano) o el d’ahir horabaixa aconsegueix sinceritat i convenciment o és una posada escènica per no tenir mals majors». En aquest sentit, Carlos Urquijo (PP) va advertir que no «es pot estar en un acte d’homenatge al guàrdia civil assassinat i venir aquí a llançar l’ombra del dubte i qüestionar l’honor de la Guàrdia Civil». Gemma González de Txabarri (PNB) va denunciar que «a Espanya hi ha impunitat en els casos de maltractaments, i no només en els referits a delictes de terrorisme».