Condemnats a 2.730 euros els dos joves que cremaren fotos del rei

El jutge va prohibir als acusats que s'expressassin en català

Josep Maria SastreMadrid21/11/07 0:00

El jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, condemnà ahir a una multa de 2.730 euros cada un dels dos joves que cremaren fotos del rei a Girona en considerar-los coautors d'un delicte d'injúries greus contra la Corona, la meitat d'allò sol·licitat pel Ministeri Públic. El fiscal Ignacio Gordillo va mantenir la seva petició de 15 mesos de presó per a cada un dels acusats, encara que va plantejar al tribunal la possibilitat que aquesta sol·licitud de pena fos substituïda per una multa de 5.460 euros, a raó de sis euros diaris durant el mateix temps de condemna per a cada un.

Finalment, el jutge va considerar «excessiva» aquesta quantitat sol·licitada pel Ministeri Públic, per la qual cosa va acabar establint la pena de 3 euros diaris durant 15 mesos. El magistrat va assegurar que «no hi ha dubte de la intenció de Jaume Roura i d'Enric Stern de cremar els retrats del rei» i va recordar que els dos imputats havien reconegut durant la vista l'autoria dels fets. «La llibertat d'expressió no és un dret absolut», va dir Honrubia, per afegir que la qualificació del tribunal «no protegeix el monarca sinó la Corona, una figura institucional emparada per la Constitució». «És absurd que es pretengui considerar aquest delicte com un delicte personal», va sentenciar.

Abans d'això, l'advocat defensor, Benet Salella va defensar la innocència dels seus representats al·legant que no existia cap delicte d'injúries, ja que tant Roura com Stern no havien incorregut en un exercici de «llibertat d'expressió i llibertat ideològica». Així mateix, argumentà el fet que «no s'ha preguntat al rei si s'ha sentit ofès». Des de l'inici, tant Roura com Stern s'expressaren en català i el magistrat considerà la seva intervenció «com si s'haguessin mantingut en silenci». En aquest sentit, l'advocat defensor protestà per aquesta situació recordant «el dret dels acusats a declarar en la llengua que desitgin» i afegí que l'Audiència Nacional és «una institució amb competència en tot l'Estat» i en la qual «molts ciutadans bascs declaren en basc amb intèrpret».

El magistrat contestà al·legant que «els acusats entenen el castellà, de manera que no és necessari un intèrpret» i afegí que «la Constitució espanyola recull el dret i el deure de conèixer el castellà». Així mateix, afegí que si fossin a Catalunya podrien usar la llengua que desitjassin.