El Govern, a través de l'Advocacia de l'Estat, ha decidit
recusar els magistrats del Tribunal Constitucional Roberto
García-Calvo i Jorge Rodríguez-Zapata en el recurs del PP contra la
Llei Orgànica d'aquest òrgan (LOTC), perquè els considera
«contaminats» en aquest assumpte. Aquests magistrats, adscrits a
l'anomenat sector conservador de l'Alt Tribunal, manifestaren per
juny la «discrepància més profunda» amb la reforma de la LOTC i
concretament amb l'article que prorrogà automàticament el mandat de
la presidenta d'aquest òrgan, María Emilia Casas.
L'Advocat de l'Estat considera en el seu recurs que l'actitud de
García-Calvo i de Rodríguez-Zapata és contrària a la «necessària
imparcialitat» exigible a un magistrat i revela un «prejudici»
sobre l'assumpte objecte de deliberació. Els Serveis Jurídics de
l'Estat subratllen, a més, que aquest pronunciament exprés dels dos
magistrats sobre el contingut de la llei es produí quan encara no
havia conclòs el termini en el qual aquesta podia ser objecte de
recurs.
És la primera vegada en la democràcia que un Govern recusa un
magistrat del Constitucional. Si García-Calvo i Rodríguez-Zapata
són apartats de les deliberacions, l'anomenat sector progressista
del TC recuperarà la majoria en el ple, perduda dilluns passat quan
s'acceptaren les abstencions de Casas i del vicepresident Guillermo
Jiménez. Els deu magistrats restants estan dividits cinc a cinc
entre progressistes (Pasqual Sala, Eugeni Gay, Elisa Pérez, Manuel
Aragón i Pablo Pérez Tremps) i conservadors (Vicente Conde, Javier
Delgado, Roberto García-Calvo, Jorge Rodríguez-Zapata i Ramón
Rodríguez Arribas).
Aquests darrers, no obstant això, tenen a la seva mà la
possibilitat d'inclinar a favor seu els debats gràcies al vot de
qualitat de Vicente Conde, el president accidental del ple "per raó
d'edat" en absència de Casas i de Jiménez. La importància de tenir
assegurada la majoria en el ple, encara que sigui mitjançant el vot
de qualitat del president, implica que el TC s'ha de pronunciar en
els pròxims mesos sobre la constitucionalitat de les lleis més
significatives del Govern: la d'igualtat, la del matrimoni
homosexual, el Pla Hidrològic Estatal i, sens dubte, l'Estatut
català, totes objecte de recurs del PP.
La recusació va ser ahir anunciada formalment per la
vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, que
donà compte de l'autorització concedida a l'Advocat de l'Estat per
actuar en aquest sentit. De la Vega es remeté a la jurisprudència
del mateix Constitucional i afirmà que «la imparcialitat del jutge
no és just garantia per a les parts, sinó per a l'autoritat i el
prestigi dels tribunals, autoritat i prestigi que en una societat
democràtica descansen en la confiança que els ciutadans i
ciutadanes dipositen en la imparcialitat dels seus jutges».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.