La Fiscalia rebaixa de 96 a 13 anys la petició de presó per a De Juana Chaos

L'etarra assegura que els seus articles només eren «una mera crítica política»

Manifestació de l'ultra-dreta davant els jutjats

E.P.Madrid28/10/06 0:00

Tal com havia anunciat, la Fiscalia va rebaixar substancialment, de 96 a 13 anys, la petició de pena per al pres etarra Ignacio de Juana Chaos, per un presumpte delicte d'amenaces terroristes per dos articles publicats al diari Gara a finals de 2004. Durant la seva compareixença davant l'Audiència Nacional De Juana va assegurar que no hi havia cap tipus d'amenaces en aquests articles, que eren únicament «una mera crítica política». A més va assenyalar que quan abandoni la presó el seu únic objectiu és col·laborar amb l'editorial i escriure llibres».

El fiscal de l'Audiència Nacional Fernando Burgos, que dijous es va fer càrrec del cas després de la renúncia de Jesús Alonso, que no estava d'acord a rebaixar la petició de pena, va sol·licitar una pena de 13 anys. Aquesta petició suposa 83 anys menys que la inicial realitzada a l'escrit de qualificació preliminar pel fiscal Alonso. Una rebaixa que es deu a la retirada del delicte de pertinença a banda armada, ja que la Fiscalia entén que De Juana mai no ha deixat d'integrar la banda armada i, per tant, no se'l pot tornar a condemnar per un delicte pel qual ja és a presó.

En tot cas si l'Audiència ho estima oportú podrà condemnar-lo a aquests 96 anys de presó -una pena que equival a tres assassinats- ja que l'acusació particular que presenta en el procés l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) manté aquesta petició.

Molt lluny dels lamentables espectacles als quals ens tenen acostumats en les seves compareixences davant de la Justícia altres etarres com Iñaki Bilbao o Txapote, De Juana va mostrar un tracte exquisit davant de la sala contestant en castellà a totes i cada una de les preguntes que li van ser plantejades.

De Juana va negar de forma categòrica que els articles publicats al diari Gara el 2004 continguessin amenaces a cinc directors de presons i al president de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, i assegurà que només eren «una mera crítica política». «No sé d'on es pot treure que allà hi ha amenaces», va sentenciar.

I encara que reconegué que el to d'aquestes crítiques polítiques era «dur» i estava condicionat per la pressió que, segons ell, estava sofrint aleshores, també va negar que inclogués els noms d'aquestes presons per assenyalar-les com a possibles objectius d'ETA.

De Juana, que s'autodefiní com un «pres polític», va assenyalar que quan abandoni la presó el seu «únic objectiu és col·laborar amb l'editorial i escriure llibres».