La ponència aprova el preàmbul amb la definició de nació pactada per PSOE i CiU

Així, el preàmbul recull la definició consensuada per Rodríguez Zapatero i per Artur Mas: «El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de manera àmpliament majoritària Catalunya com a nació». Afegeix que «la Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com una nacionalitat». En aquest sentit, s'hi afirma que l'autogovern de Catalunya es fonamenta «en la Constitució i en els drets històrics del poble català que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat».

També s'hi proclama la diversitat del Principat en els seus «territoris i gents», la diversitat d'identitats i la voluntat integradora de la societat catalana, però s'elimina la referència inclosa en el preàmbul del Parlament a la «vocació i el dret» dels catalans de «determinar lliurement el seu futur com a poble».

També en desapareix la referència al «procés de construcció nacional de Catalunya» i la seva voluntat de ser i de continuar avançant en el reconeixement de la seva identitat col·lectiva i en el perfeccionament i l'ampliació de l'autogovern mitjançant aquest nou Estatut». En canvi, sosté que «el poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya».

El president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, recalcà que amb l'aparició del terme «nació» tan sols al preàmbul el text queda «sensiblement rebaixat, desdibuixat i allunyat d'allò que acordà el Parlament» i qualificà de pròpia d'una «guia turística» la defició de Catalunya com un «país ric en territoris i en gent». «És una oportunita perduda», lamentà.