PSOE i CiU fan valer el pacte imposant el terme de nacionalitat a l'Estatut

L'acord entorn de l'article 6 va ser possible gràcies a la inclusió d'una referència a l'article 32, de «drets i deures de coneixement i ús de les llengües» i pel qual, segons la redacció aprovada al Parlament, «totes les persones tenen de dret a no ser discriminades per raons lingüístiques». La modificació va ser aprovada per PSOE, CiU i ICV, mentre que ERC i el Grup Mixt es van abstenir i el PP va votar en contra.

Així, a l'article 6.2 s'incorporarà la frase: «Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les», i afegeix, al final d'aquest paràgraf, l'esmentada al·lusió a l'article 32 pel que «no pot haver discriminació per l'ús d'una i una altra llengua». A la primera reunió d'aquesta ponència es va estudiar el Títol Preliminar, fins a l'article 14, i van acordar d'analitzar el títol I el pròxim dilluns.

Respecte a l'article 1, que fa referència a la consideració de Catalunya com «nacionalitat», segons establiren PSOE i CiU abans de la ponència, es manté la base de la redacció de l'Estatut vigent, que data de 1979, encara que prèviament els grups han pactat un canvi a la redacció del preàmbul.

Del seu costat, el president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, expressà ahir la seva «tristesa» i «gran decepció» per la «poca ambició política» del Títol Preliminar del projecte de reforma de l'Estatut de Catalunya. Així, ha lamentat que el PSOE i CiU hagin acabat amb el «somni democràtic» de reconèixer Catalunya com a nació. «No és motiu de satisfacció. Avui no és un gran dia per a Catalunya», ha proclamat. En roda de premsa, Carod-Rovira criticà que hagi desaparegut de l'article primer qualsevol referència que Catalunya és una nació.