Matas subscriu el text de Rajoy contra el finançament de Catalunya

Rajoy reuní els «barons» populars a Madrid per unir posicions contra el text català

TW
0

El president del PP, Mariano Rajoy, reuní ahir els seus «barons» territorials, inclòs el president balear Jaume Matas, a la seu central del partit per unir posicions contra l'acord estatutari a Catalunya i el model de finançament. Així, tots varen subscriure un manifest en el quals es defensa que els espanyols es pronunciïn sobre el nou Estatut i en el qual es rebutja un model de finançament «imposat» pel Govern i pel «líder de l'oposició» català.

«Rebutjam la imposició a tots d'un model de finançament acordat bilateralment entre el Govern i el líder de l'oposició d'una Comunitat Autònoma, que trenca els principis d'igualtat entre els espanyols i la solidaritat entre els territoris, fent inviables els objectius de cohesió nacional», sentencia al document. Així mateix, retreu a l'Executiu que una modificació del sistema de finançament autonòmic no s'hagi efectuat des d'enfocaments multilaterals, «amb el consens de totes i cada una de les comunitats».

En el manifest subscrit per Matas, Rajoy i la resta de presidents regionals del PP, s'hi «reafirma la sobirania nacional d'Espanya, que pertany a un únic titular, el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l'Estat i la indissoluble unitat del qual es manifesta en la Nació espanyola», assevera el text.

«Exigim el respecte de la Constitució, de manera que qualsevol reforma estatutària ha de respectar el marc constitucional -alerten-. No es pot acceptar que per la via d'una aparent reforma estatutària, al marge del procediment constitucional, es doni carta de naturalesa a reformes constitucionals que a més suposen una fallida de la unitat nacional i de la igualtat de tots els espanyols. El conjunt dels ciutadans té dret d'opinar sobre un canvi del model de convivència».

Respecte de les qüestions lingüístiques, afegeix: «El dret d'utilitzar les llengües autonòmiques, oficials totes a les nostres comunitats, queda constitucionalment reconegut i el seu ús i protecció és valorat de manera positiva pel poble espanyol. No obstant això no compartim ni compartirem polítiques de discriminació de les persones que empren la llengua castellana de manera habitual», afegeixen.