Prop de 4.000 persones exigeixen a Barcelona la fi de l'espoliació del sud de la Mediterrània

Els manifestants reclamen la fi de l'ocupació d'Iraq i Palestina i la condonació dels deutes externs

TW
0

Prop de 4.000 persones es manifestaren ahir pel centre de Barcelona per reclamar un canvi radical de les polítiques europees a la zona euromediterrània, coincidint amb la Cimera de Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea i la ribera sud de la Mediterrània, que començà l'horabaixa al recinte Fòrum de Barcelona.

Els manifestants exigiren el final de les «polítiques que responen als interessos de les grans multinacionals en lloc de les persones» i que suposen l'«espoliació» del sud de la Mediterrània, segons afirma una portaveu de la protesta, en la qual la causa palestina i la immigració foren els principals eixos temàtics.

La marxa, convocada per la Campanya contra la Mediterrània del Capital i la Guerra -que reuneix unes 60 organitzacions i col·lectius-, partí de la plaça Catalunya i acabà a la seu de Delegació de Govern, on dos portaveus de la plataforma llegiren el manifest.

Després d'una primera pancarta de la campanya que deia «No a la Mediterrània del capital i la guerra. Alternatives al Barcelona+10», es col·locà un bloc de grup de solidaritat amb la causa palestina, seguit d'un altre amb uns 400 immigrants convocats per l'Assemblea per la Regularització sense Condicions (ARSC), tots ells convocants de les protestes d'aquest cap de setmana. El manifest unitari reclamà unes relacions entre el nord i el sud de la Mediterrània basades en «la justícia i la solidaritat», i per a això demana l'«abolició de tots els deutes il·legítims i impagables» i la «renacionalització de totes les empreses privatitzades sota el xantatge del Fons Monetari Internacional (FMI) i altres organismes internacionals».

Trobada «neocolonial»
Després de la lectura del manifest, l'escriptora egípcia Nawal al Saadawi, que va participar dissabte a l'acte celebrat al Centre de Cultura Contemporani de Barcelona (CCCB) també en el marc de les accions anti-Cimera, qualificà l'encontre de caps d'Estat i de Govern de «neocolonial» i exigí la «fi del genocidi econòmic» que pateixen els països del sud de la Mediterrània.