Matas afirma que les Balears són una autonomia «màrtir» i «abandonada»

Atacà Zapatero en el Senat, ja que l'Estat pot desaparèixer per la seva tàctiva "suïcida"

El president Matas ahir durant la seva intervenció al Senat.

dBalears09/11/05 0:00

«Som el president d'una autonomia màrtir, la més solidària d'Espanya, la que més aporta... i la que rep manco inversió de l'Estat». Així va presentar ahir Jaume Matas la Comunitat balear. Era l'inici de la seva intervenció en el debat sobre l'Estat de les Autonomies. Una intervenció que va tenir tres grans eixos: els reconeixements, els retrets i els dubtes. En els tres casos, la diana va ser Rodríguez Zapatero, a qui de manera més o manco subtil va responsabilitzar de dur l'Estat cap al «suïcidi». Matas aprofità per recodar al cap de l'Excutiu central que la població balear ha crescut un 25% els darrers cinc anys; que la insularitat «és el nostre major handicap»; que suportam costos més elevats que la resta de CA; que el finançament estatal per càpita és a Balears un 15% més baix que la mitjana i que aquesta «discriminació» s'agreuja en el cas de la sanitat.

Una vegada dibuixat el mapa «objectiu», Matas reconegué que Madrid ha respectat els acords adquirits per Aznar en matèria de costes, energia o regadius. També agraí l'esforç realitzat pel gabinet de ZP per reduir el dèficit de sanitat i el fet d'haver elegit Mallorca per dur a terme la primera reunió de l'Aliança de les Civilitzacions. A continuació, els retrets agafaren el protagonisme. En aquest sentit, Matas criticà que els pressuposts generals de l'Estat hagin reduït les inversions a Balears un 27'8% i que, malgrat les promeses, els ministres socialistes només han convocat dues comissions del règim econòmic especial.

Però Matas va posar especial èmfasi a l'hora de lamentar «els compromisos trencats». En aquest punt, va esmentar els convenis de carreteres i de residències, la davallada d'un 50% de les inversions per dessaladores, l'absència de Balears en el Pla estatal d'infraestructures, la manca d'actuacions respecte del ferrocarril i la passivitat de Madrid a l'hora d'abordar els problemes del transport aeri. Per tot l'anterior, Matas acusà Zapatero d'«abandonar» els ciutadans de l'Arxipèlag i li demanà que posi les Illes a l'agenda de la Moncloa. A la part final del seu parlament, el president balear es col·locà el vestit d'alta política per analitzar els processos de reformes institucionals que s'han encetat i demanar a ZP per algunes qüestions d'actualitat. Matas va advertir que el que falla a Espanya no són les autonomies, és l'Estat. Un Estat que, al seu parer, s'està debilitant.

El president balear observa que el «buit de poder» que està deixant el Govern central està sent ocupant pels nacionalismes. Matas atribuí aquesta situació a una suposada tàctica suïcida del mateix Zapatero.

Matas també traslladà al seu interlocutor els dubtes i temors sobre les conseqüències d'una eventual aprovació de l'Estatut català, com ha fet les darreres setmanes. El cap de l'Executiu instà Zapatero a aclarir si al final del procés de reforma hi haurà comunitats de primera i de segona, i si alguns territoris tendran privilegis econòmics sobre els altres. La seva pregunta final va ser «quin dret històric té Catalunya que no tenguin les illes Balears».