Atutxa, Knörr i Bilbao, absolts pel TSJPB del delicte de desobediència

Mans Netes presentarà un recurs de cassació davant del Suprem

Josep Maria SastreBilbao09/11/05 0:00

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha absolt Juan María Atutxa, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao del delicte de desobediència a l'autoritat judicial pel qual van ser jutjats per no dissoldre el grup de Sozialista Abertzaleak. El motiu que assenyala la sentència és el respecte a la inviolabilitat parlamentària. El sindicat de funcionaris Mans Netes, impulsor del procés judicial contra els tres parlamentaris bascos, anuncià que presentarà un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem contra aquesta sentència, que qualifica d'«aberrant, vergonyosa i vergonyant».

Pels jutges Pablo Sesma, Javier Murgoitio i Juan Carlos Iturri, s'ha d'aplicar en aquest cas el privilegi de la inviolabilitat parlamentària, ja que les conductes dels acusats encaixen en el previst en la llei per a aquests casos. Segons la sentència, Atutxa, Knörr i Bilbao no van actuar «com a simples ciutadans, sinó en la seva condició de membres de la Mesa del Parlament basc».

Els seus actes, per tant, s'emmarquen «en l'exercici de les funcions pròpies de la seva condició parlamentària», motivats «en una raó precisament parlamentària, pretenent-se preservar amb tal conducta l'autonomia parlamentària». Amb aquest argument, els jutges es posicionen en contra del criteri de la Fiscalia, malgrat el fet que aquesta també havia demanat l'absolució dels acusats. El Ministeri Fiscal no veia possible aplicar la inviolabilitat parlamentària «per tractar-se de negativa a la cooperació a la tasca jurisdiccional», però els jutges entenen que sí que s'ha d'aplicar.

La base per a aquesta sentència està en l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia basc, que apunta que «els membres del Parlament basc seran inviolables pels vots i opinions que emetin en l'exercici del seu càrrec», que en l'article 13 del Reglament del Parlament basc es matisa que aquesta inviolabilitat perdurarà «encara després d'haver cessat en el seu mandat», com és el cas d'Atutxa i Knörr. El Tribunal Constitucional va haver d'analitzar la Llei autonòmica de 1981 que desenvolupava aquest precepte i va mantenir la seva constitucionalitat encara que diferenciant-lo del d'immunitat.