El futur Estatut definirà Catalunya com a nació amb l'únic vot en contra del PP

Els líders polítics dels cinc partits sortiren sense una declaració conjunta i sense tancar acords

Josep Piqué (PPC), Carod-Rovira (ERC), Artur Mas (CiU), Pasqual Maragall (PSC), Ernest Benach (ERC), Manuela de Madre (PSC) i Joan Saura (ICV-EUiA) són fotografiats per la premsa abans d'iniciar-se el 'Segon Miravet'

E.P.Barcelona12/06/05 0:00

El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, anuncià ahir un acord de tots els grups, excepte del PPC, perquè el futur Estatut defineixi Catalunya com a una nació i la intenció de finalitzar els treballs de la comissió encarregada de la seva reforma abans del 30 de juliol.

La reunió que va il·luminar aquest acord es va realitzar ahir durant quatre hores al Parlament amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el de la cambra, Ernest Benach; el cap de l'oposició, Artur Mas (CiU); la presidenta parlamentària del PSC-CPC, Manuela de Madre; el líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira; el del PPC, Josep Piqué, i el d'ICV-EUIA, Joan Saura.

Malgrat l'oposició del PPC en les qüestions referents al calendari i a la definició de Catalunya com a nació en el títol preliminar, els líders polítics sí que acordaren considerar el finançament com a part inherent de l'Estatut i realitzar una tercera cimera a mitjan el mes de juliol.

De fet, els líders polítics dels cinc partits catalans sortiren sense una declaració conjunta i sense tancar quasi acords conjunts en els nou punts de discrepància que havien de debatre's a la reunió i ni tan sols en l'establiment d'un calendari de tramitació de l'Estatut, ja que el PP de Catalunya s'oposà a sumar-se a una declaració que fixi el 31 de juliol com a dia límit per finalitzar els treballs.

Segons el president del PP català, Josep Piqué, un comunicat conjunt i les declaracions de Joan Saura donaren la imatge d'un «fals consens que és obvi que no existeix» i recordà que només es tractava d'«una reunió de treball» sobre la qual «no s'han d'exagerar expectatives». Des d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira atribuí aquesta negativa del PP a la «immediatesa de les eleccions gallegues», que «han pogut influir» a l'hora d'«accentuar la seva voluntat de diferenciació». Segons el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, l'existència o no d'un comunicat conjunt és un tema menor i no desvirtua la utilitat de la reunió per «avançar» i alhora «constatar les diferències».

Els cinc grups acordaren només la convocatòria d'«un 'tercer Miravet' a mitjan juliol en el qual el tema més important a debatre seria el finançament» i que «els principis del sistema de finançament han d'incloure's a l'Estatut, independentment que en la discussió de la reforma cada grup precisi el grau de detall» que ha de contenir el text estatutari.