La banda terrorista afirma que veu amb «bons ulls» la proposta de Batasuna d'aconseguir la pau mitjançant dues meses de negociació simultànies, una entre els diferents partits bascos per tractar les qüestions polítiques i l'altra entre el Govern i ETA per a la «desmilitarització del conflicte». «És l'aportació política més sòlida que s'ha presentat amb vista a superar l'enfrontament entre Euskal Herria i els estats des d'anteriors iniciatives de l'esquerra abertzale com les anomenades Alternativa KAS i Alternativa Democràtica», afegeix la banda terrorista, per qui «és temps de prendre la paraula» perquè «la decisió sobre el futur li correspon a cada ciutadà, sense gens de pressió ni límit». ETA sosté que la «superació del conflicte» vindrà del diàleg, la negociació i l'acord, que ha «de garantir el respecte de tots els drets bàsics d'Euskal Herria i garantir una situació en què siguin possibles totes les opcions per a Euskal Herria».
L'organització terrorista considera que l'«enterrament de l'Estatut» d'Autonomia, que denomina «de la Moncloa», fa possible una «nova oportunitat» la base de la qual és el reconeixement del dret d'autodeterminació.
Quant a l'aprovació del pla Ibarretxe al Parlament basc, gràcies al suport de tres parlamentaris de Batasuna, ETA adverteix el tripartit PNB-EA-EB, que no esmenta, de «la greu responsabilitat en la qual incorreran els qui pretenguin respondre amb un nou frau a la situació que ara es presenta».
D'altra banda, ETA assumeix la col·locació d'artefactes en tres torretes elèctriques, tres immobiliàries, dues empreses, un refugi de l'Exèrcit a Belagua, en cinc punts de la xarxa viària de Madrid a l'inici del pont de la Immaculada i en vuit ciutats espanyoles el dia de la Constitució.
En canvi, nega cap relació amb els avisos falsos de bomba al Bernabéu i a la seu del PP al carrer Génova, i diu que aquestes actuacions són «perilloses i perjudicials» i «responen a ocultes intencions, obren el camí a la guerra bruta i a la manipulació».
El comunicat d'ETA es publica dos dies després de la proposta presentada per Arnaldo Otegi en nom de la Mesa Nacional de Batasuna, a la qual no fa referència expressa.
A la carta s'instava el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a cercar una solució al conflicte basc mitjançant un acord entre els partits «nacionalistes i no nacionalistes», i la negociació amb ETA per a una «desmilitarització multilateral».
Pel que fa a Batasuna, la seva dirigent Jone Goirizelaia assegurà ahir que ETA ha demostrat en el seu comunicat «voluntat de solucionar el conflicte», per la qual cosa demanà al Govern que obri un procés de negociació amb ETA sobre la «militarització, els presos i les víctimes». En declaracions als periodistes, Goirizelaia realitzà una «valoració positiva» del comunicat d'ETA perquè demostra «claríssimament una voluntat d'acord i de solució».
La parlamentària de Sozialista Abertzaleak afirmà que «la solució ve del diàleg i la negociació entre ETA i l'Estat per a un acord que ens dugui a un escenari diferent sense violència, en el qual puguem decidir el nostre futur» en una mesa integrada per tots els partits i un referèndum posterior.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.