Maragall «reflexiona» a petició de ZP i anuncia que ara no anirà als tribunals

Zapatero no va veure cap polèmica en la decisió de lliurar a l'UE quatre volums de la Constitució europea traduïda a quatre llengües cooficials. «El Govern va actuar en estricte compliment de la Constitució i dels Estatuts d'autonomia», va dir, per la qual cosa va lliurar versions a les llengües cooficials de les comunitats autònomes que així consideren al seu idioma, és a dir, la Comunitat Valenciana, Catalunya, Galícia i Euskadi.

El problema sorgeix entre les dues primeres, ja que el text és idèntic. «És una evidència que es van lliurar quatre texts i tres versions lingüístiques, ja que dos dels texts són idèntics des de la primera a l'última paraula», va explicar Zapatero, que va recordar que les llengües han de servir «per entendre's i no per fomentar enfrontaments». I malgrat tot, la reacció de la Generalitat de Catalunya va ser irada. Maragall va assegurar que recorreria als tribunals per aquesta decisió que, segons ells, dificulta el reconeixement del català a les institucions comunitàries. «Pens que la iniciativa plantejada pel president de la Generalitat serà sotmesa a reflexió per ell mateix. Aquesta és la meva convicció», va dir com a resposta Rodríguez Zapatero.

Dit i fet, ja que Maragall va mostrar la seva «predisposició al diàleg i a la reflexió conjunta» amb el Govern central per assolir un acord satisfactori sobre la definició del català i del valencià com una única llengua. Les paraules de Rodríguez Zapatero «han deixat clar» que els documents lliurats a l'UE són en tres llengües i va elogiar l'actuació «resolutiva i decidida» del president del Govern que ha trencat «amb 25 anys de passivitat en el tema del català a Europa». Al matí, la resposta del PSC no es va fer esperar. El seu portaveu, Iceta, va fer una crida perquè ««tots els catalans estiguem del costat del president de la Generalitat per resoldre el despropòsit contra la unitat de la llengua»».