Crits d'«espanyol» a Maragall en una Diada marcada per proclames d'«independència»

El president català es mostrà satisfet amb el nou acte «d'acostament als països normals»

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, diposita la seva ofrena floral al monument de Rafael Casanovas.

Josep Maria SastreBarcelona12/09/04 0:00

Unes 15.000 persones participaren ahir en el nou acte institucional de celebració de la Diada de Catalunya, que estigué marcat per les protestes. A l'arribada del Govern català, presidit per Pasqual Maragall, al monument de Rafael Casanovas, un grup de ciutadans els rebé amb xiulets i amb crits d'«espanyol». Al final de l'acte, els crits d'«independència» foren molt més nombrosos. L'acte institucional, que convocà per primera vegada la Generalitat i el Parlament, se celebrà al parc de la Ciutadella i hi participaren els líders de tots els partits polítics catalans. Aquest esdeveniment es plantejà com un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva del poble de Catalunya, encara que tant CiU com ERC es mostraren partidaris que l'ofrena floral continuï sent la iniciativa central de la Diada.

El romanç popular del segle XVII Catalunya, comtat gran, que narra la història dels segadors, obrí l'acte i despertà els primers crits d'«independència» entre els milers d'assistents. Desfilades dels Mossos d'Esquadra, ofrenes florals i noves interpretacions musicals precediren el moment cabdal de l'acte, la hissada de la senyera mentre sonava Els segadors.

Aplaudiments i crits d'«independència» es mesclaren amb els trets dels tradicionals trabucaires. Encara que no estava previst davant del monument de Rafael Casanova, el públic present cantà aquest himne quan la Coordinadora d'Entitats d'Immigrants diposità la seva ofrena. Aquest col·lectiu fou l'únic que només escoltà aplaudiments en aquesta part de la celebració.

Els rostres de Maragall i del president del Parlament, Ernest Benach, reflectien una profunda satisfacció com a organitzadors d'aquest acte. El president assegurà que la convocatòria institucional «demostra que aquest país, a més de les coses que ha de reivindicar, té també una història, art i expressió pròpies». Aquesta nova commemoració, afegí, suposa un «acostament als països normals» que celebren la seva festa nacional amb actes d'«exaltació del millor que tenen».

Especialment feliç pel caràcter simbòlic de l'esdeveniment es mostrà Benach, qui reafirmà les seves declaracions que apunten que Catalunya es «divorciï» d'Espanya. «El dret al referèndum i el dret a l'autodeterminació són drets democràtics que confii que es puguin incorporar al debat del nou Estatut», declarà.