ERC defensa que Catalunya figuri en la Constitució com a «comunitat nacional»

Puigcercós es va desvincular així de la proposta del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el qual desitja que la Carta Magna es refereixi a Catalunya com a «nacionalitat històrica». «Històric ho és tot territori, també Múrcia o Castella-la Manxa», va subratllar el dirigent republicà.

En tot cas, Puigcercós va demanar a Maragall que no «distregui» els ciutadans amb un debat «nominalista» que potser amaga un intent d'«aigualir» la reforma de l'Estatut català per dotar Catalunya de més competències i la necessitat d'un nou finançament.

«El nom és important si va acompanyat de continguts», va assenyalar el dirigent republicà, el qual va destacar la «gran responsabilitat» del PSC a l'hora d'encarrilar el nou Estatut i aconseguir el suport del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero sense gens de minva en les propostes del tripartit català.

En opinió de Puigcercós, el debat nomninalista pot servir només per «despistar» o per provocar «incendis» en altres comunitats, on es podrien sentir ofesos. En aquest sentit, va assenyalar que la definició de «comunitat nacional» defensada per ERC parteix d'un sentiment de la població i es va mostrar obert al fet que altres autonomies puguin adoptar aquesta mateixa denominacióna si així ho desitgen.

Puigcercós es va pronunciar també sobre la proposta del dirigent socialista basc Ramón Jauregui, que rebutja el «pla Ibarretxe» i defensa que Euskadi segueixi el «model català». El secretari general d'ERC va assenyalar que Catalunya «ho ha de donar lliçons a ningú», «no és bo que Catalunya sigui model per a Euskadi, ni que Euskadi ho sigui per a Catalunya», va puntualitzar.