El preu de l'habitatge ha augmentat un 80 per cent els darrers cinc anys

Des de l'any 1999 el preu de l'habitatge a Espanya ha anat registrant un augment continuat i superior en tots els casos al 10 per cent. El major repunt es registrà l'any passat quan el cost dels immobles va créixer un 17 per cent respecte a l'exercici anterior.

Però el pitjor d'aquests increments és que contrasten de forma important amb la variació experimentada en els salaris dels espanyols que l'any passat van augmentar un 3'8 per cent, és a dir 4'4 vegades menys que el preu mig de l'habitatge.

L'Institut Nacional d'Estadística assegura que el «desmesurat» preu de l'habitatge està dificultant l'accés a la mateixa d'importants segments de la població com els joves, sent aquest un dels temes que més preocupen a la societat espanyola. Però no totes les comunitats sofreixen en increment de preus per igual. Així, el preu mig de l'habitatge és superior a la mitjana estatal en zones com Madrid (2.485 euros per metre quadrat), País Basc (2.140 euros), Catalunya (1.850 euros), Balears (1.734 euros) i Navarra (1.454 euros). En el cas de Madrid i País Basc, el cost dels pisos sobrepassa en un 74 per cent i en un 49'9 per cent la mitjana estatal.

En la resta d'autonomies, els preus es troben per sota de la mitjana espanyola. Els habitatges més barats corresponen a Extremadura, amb 615'98 euros per metre quadrat, Castella-La Manxa (780'17 euros), Galícia (864'11 euros) i Múrcia (892'69 euros). L'INE també aprecia diferències entre els preus de l'habitatge nou (de menys d'un any) i els de l'habitatge usat, si bé aquesta distància s'ha anat reduint en els últims anys, en passar del 21'4 per cent en 2002 al 18 per cent el 2003. Això es deu al menor creixement registrat els preus de l'habitatge nou, davant els dels pisos de segona mà.

L'Institut constata a més que els preus «no són proporcionals» a la superfície, sent més elevat el preu per m2 dels habitatges amb menys de 75 metres quadrats que els que compten entre els 120 i 150 metres quadrats.