Segons Garzón la Policia s'inclinava per l'autoria islamista l'horabaixa del dia 11

Així ho exposà ahir Garzón davant de la comissió que investiga els atemptats de l'11-M, on declarà en qualitat d'expert antiterrorista, i on assenyalà que els seus interlocutors foren el llavors comissari general d'Informació, Jesús de la Morena, i el subdirector general Operatiu, Pedro Díaz-Pintado, i ubicà el moment de les converses després de la roda de premsa del ministre de l'Interior, Angel Acebes, passades les 20.00 hores de l'11-M.

El magistrat relatà que en escoltar a Acebes esmentar l'aparició de la furgoneta d'Alcalá de Henares amb detonadors i una cinta de casset, cridà per telèfon a De la Morena i a Díaz-Pintado per contrastar les seves opinions.

En aquestes converses, agregà, l'excomissari general d'Informació li digué que «no tenia cap prova, però que començava a inclinar-se per la teoria del terrorisme islamista», mentre que Díaz-Pintado exposà que ell es manejava en un «cinquanta per cent» per a cada hipòtesi. Tanmateix, en preguntar-li Garzón si aquest cinquanta per cent apuntava al «nord o al sud», el llavors subdirector general Operatiu li precisà que «cinquanta per cent apuntant al sud».

El jutge d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional oferí als diputats la seqüència d'hipòtesi que manejà durant l'11-M i recalcà que la seva primera idea després de conèixer els detalls de la matança fou que aquesta era obra d'un grup terrorista islamista del nord d'Àfrica.

Entre els motius que el portaren a aquesta idea esmentà l'envergadura de la matança, el seu caràcter indiscriminat i el fet que els terroristes no haguessin avisat prèviament, així com les amenaces abocades per dirigents d'Al Qaeda contra Espanya i la sospita que l'acció hauria estat comesa per entre deu o quinze persones, una cosa «pràcticament impossible» si es tractàs d'ETA.