La Comissió de l'11-M comença les compareixences dimarts dia 22

Acebes, Palacio, Astarloa i Dezcallar són els més reclamats pels grups

E.P.Madrid07/06/04 0:00

La Comissió d'Investigació sobre els atemptats de l'11 de març realitzarà la seva primera reunió el dia 16 i les primeres compareixences estan previstes per al 22, en tres sessions setmanals de matí i horabaixa amb temps il·limitat, amb idea d'evitar que s'allargui a agost i deixar per a setembre el debat de les conclusions en el ple del Congrés. La majoria dels grups parlamentaris reclamen especialment les compareixences de l'exministre de l'Interior, Àngel Acebes; de l'extitular d'Assumptes Exteriors, Ana Palacio; de l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, Jorge Dezcallar; i la del secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Astarloa.

Els grups minoritaris (ERC, PNB, IU-ICV i Mixt), no volen que la investigació es «degradi» i acabi convertint-se en un espectacle mediàtic com va passar a l'Assemblea de Madrid l'any passat, pel que rebutgen aquesta possibilitat. El primer que tenen previst reclamar aquest grups és que es desclassifiquin tots els documents del CNI relacionats amb els atemptats. També volen que el llavors ministre d'Interior, Àngel Acebes, sigui un dels primers compareixents, a part que es plantegen demanar la desclassificació de documents anteriors que serveixin per saber per què no es pogué evitar la matança.

PP i PSOE encara no han esbossat les seves propostes de compareixences, com tampoc no ho ha fet CiU, que encara que veu convenient que es declasifiquin tots els documents importants per a la investigació, anuncià que donaria un vot de confiança al Govern en cas que refusi fer-ho, a fi de no posar en perill la seguretat de l'Estat.

A més IU-ICV i ERC demanaran que donin explicacions l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Astarloa i l'exdirector del CNI, Jorge Dezcallar. Esquerra Verda va més enllà i vol que l'extitular de Defensa, Federico Trillo, també presti les seves declaracions.

Des del PNB s'assegura que no exclouen cap compareixença de ministres, comandaments policials intermedis, mitjans de comunicació o fins i tot l'expresident del Govern José María Aznar perquè s'expliqui per què «va poder baixar-se la guàrdia», com ell mateix reconegué, davant de l'amenaça terrorista internacional. ERC, IU-ICV i Mixt tampoc no descarten que comparegui Aznar, encara que consideren prioritari escoltar abans altres ministres.

A més, la majoria d'aquests grups deixa la porta oberta a reclamar que acudeixin altres comandaments policials per aclarir les hipòtesis que apunten que el PSOE va tenir dades sobre l'autoria d'Al Qaeda abans que l'Executiu del PP.