El PP imposa la seva majoria per evitar que el Govern expliqui el seguiment de Carod

En concret, el PSOE havia demanat que el president del Govern, José María Aznar, comparegués davant la Diputació Permanent per donar explicacions sobre el comportament dels serveis secrets en l'entrevista de Carod amb la banda terrorista. Per la seva part, Esquerra Unida, PNB i Grup Mixt havien sol·licitat que el ministre de Defensa, Federico Trillo, i el director del CNI, Jorge Dezcállar, donassin explicacions d'aquest episodi a la Comissió de Secrets Oficials.

A més, CiU havia reclamat a la presidenta de la Cambra que arbitràs alguna fórmula perquè el Govern donàs compte d'aquesta polèmica als portaveus dels grups parlamentaris. Entretant, Coalició Canària havia defensat la necessitat que l'Executiu aclarís aquest episodi com més aviat millor.

El PP, que té majoria a la mesa (tres representants davant dos del PSOE), recalcà que per adoptar aquesta decisió s'han tingut en compte «posicions doctrinals i la pràctica unànime d'anteriors legislatures».

Al seu parer, des de la quarta legislatura es manté el criteri que no hi caben compareixences en períodes de Corts dissoltes i es rebutgen per «erronis» els precedents de 1982 i 1985 que esgrimien els socialistes. De fet, en vigílies de l'arribada del PP al poder tampoc no s'admeteren per unanimitat compareixences del Govern socialista en temes «tan candents» com els GAL.

«No ens hem apartat ni una mica de les resolucions des de la segona legislatura», declarà l'exministra Margarita Mariscal de Gante, vicepresidenta de la mesa pel PP. Al contrari, la vicepresidenta socialista a la mesa de la Diputació, Amparo Rubiales, justificà aquestes compareixences al·legant que, segons la Constitució i el Reglament, correspon a la Diputació Permanent vetlar pels poders de les Cambres «quan aquestes no estan reunides». El PP considera que només queda al·legar aquest article davant d'«atacs externs a les Cambres».

Rubiales assenyalà que l'argument del PP «desposseeix» el Parlament de les seves funcions, produeix una «situació absurda de no control» i deixa «impune» el Govern, que en aquests quatre mesos podria «fer el que volgués». «Em produeix repugnància des del punt de vista democràtic el criteri que el Govern està exempt de control», emfasitzà.