Maragall: «Pujol i Aznar són un perill per a una Espanya plural»

Maragall assegura que Aznar, que «viu en una espècie de permanent crisi d'ansietat, cercant enemics per qualsevol banda», ha trobat en Pujol «l'ideal», ja que «es van posar d'acord a odiar-se educadament» i han aconseguit amb això en els darrers vuit anys «aturar el rellotge de la història fins a extrems inaudits».

Maragall reclama que «el poble posi els culpables de l'embús al seu lloc» i permeti superar els «odis menors i baralles de barri mal resoltes», perquè «ser cautelosos i admetre el mal menor d'un suportar-se educadament no només és insuficient sinó enormement perillós».

En aquest context, el líder del PSC insisteix que Catalunya ha de situar-se «en el pont de comandament d'Espanya per dibuixar-la no radial i centrípeta, sinó en xarxa». Per això, advoca per fomentar els eixos mediterrani, cantàbric i el de la vall de l'Ebre, que «passaran aviat a ser prioritats en una Espanya alliberada del simplisme aznarià».

Maragall, que considera «còmic» dir a Catalunya o a Extremadura que no formin regions econòmiques amb el sud de França i el sud de Portugal, conclou que «hauríem de suggerir a Aznar que es quedés perquè els espanyols es poguessin permetre la satisfacció d'enviar-lo democràticament de nou a l'oposició».

Per altra banda, el coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, assenyalà ahir que veu «amb normalitat democràtica» la proposta autonòmica de Maragall, «a l'igual que la resta d'iniciatives sobre el model d'Estat», i que està disposat a debatre-les. En el cas de la de Maragall, Llamazares la veu com «una resposta» a les necessitats d'una comunitat, mentre que la del lehendakari, Juan José Ibarretxe, la interpreta «de tipus confederal».