ETA tractà de convèncer «Egunkaria» de participar en un projecte comú a França

El diari clausurat no acceptà el tracte amb l'organització, segons la documentació intervinguda

José Javier Arizcuren posseïa la documentació que, segons el jutge, compromet «Egunkaria»

AgènciesPalma17/03/03 0:00

El que fou responsable de l'aparell militar d'ETA, José Javier Arizcuren Ruiz, «Kantauri», tenia en el seu poder documents dels quals es desprèn que proposà als directius del diari clausurat Egunkaria -però també a altres mitjans «espanyols i cipaios»- que participassin en un projecte editorial al sud de França, segons l'acte del jutge Juan del Olmo, que establí prorrogar la clausura del diari sis mesos.

«Ells veien bé venir amb nosaltres però tenien por», afegeix el document intervingut a l'excap d'ETA després de la seva detenció el 9 de març de 1999 a París.

El diari mai no acceptà formar part del pla d'ETA, segons es desprèn de la informació intervinguda a l'excap del grup independentista.

Es tracta d'un text en euskera mecanografiat per ordinador que consta, entre altres apartats, d'un punt denominat «Àrea de comunicació». L'escrit, que fou trobat a l'habitatge de la localitat gal·la de Saint Andre de Seignaux que utilitzà el dirigent etarra, aborda la possibilitat de reunir tots els diaris locals petits editats «a Iparralde» en una única publicació, El Brot.

El document estableix a més una sèrie de cauteles per emprendre l'esmentat projecte. «Es veu bé, però compte, amb temps, sense pressa, sense violentar-nos, de cara a llarg-mig termini, poc a poc», afegeix, mentre recomana «adoptar algunes experiències pilot i començar a poc a poc».

El text estén l'interès «a projectes de comunicació amb «mitjans espanyols i cipaios per adoptar postures intermèdies, no molt tancades», i situa la decisió d'emprendre aquesta estratègia amb la prèvia necessitat «d'aclarir quan i com treure'l. El paper de la revista i una cosa complementària».

«Nosaltres no sortirem molt, però si alguna vegada ens interessa, una nota o un full», el que consideren com «un plantejament complementari». Per a la consecució del «projecte de comunicació», els dirigents etarres es proposen la creació d'un centre d'impressió «per publicar qualsevol cosa, diaris, llibres, cartells, adhesius. I no només relacionat amb la política, sinó també amb el món de la cultura».