Otamendi: «El ministre que digui el que vulgui; a mi m'han torturat»

Otamendi va dir que després d'insultar-lo i amenaçar-lo, li havien posat una bossa de plàstic al cap que li impedia de respirar i que l'havien obligat a fer flexions fins a l'extenuació. Altres companys detinguts, va explicar, havien rebut cops. Tot això -va comentar amb ironia- fet per agents que no eren policies reciclats de la dictadura de Franco o de Pinochet, sinó joves de 30 a 35 anys educats en democràcia que feien befa de la Constitució, de l'Estat de dret i de les llibertats.

Otamendi es va preguntar a qui més s'ha de torturar perquè la societat basca i espanyola reaccionin, i va afegir que la clausura del seu diari és un pas més en la política combinada del Govern i el poder judicial que «pretén tancar-nos el país». Otamendi va insistir a dir que no pertany a ETA ni ha pretès mai entrar-hi, i va lamentar que amb la desaparició d'Egunkaria el País Basc i la seva societat hagin perdut una veu que, a més, era l'única que s'expressava en euskera. Otamendi va respondre als que es pregunten per què no ha presentat denúncies per tortures dient que ho va fer durant la seva declaració al jutge.

Els presents a la taula van lamentar que es pugui clausurar un diari sense que hi hagi sentència en ferm i van donar suport a Otamendi, víctima, segons Sanchís, d'un País Basc on sembla que tothom és culpable fins que no es demostra el contrari. Joan Vall es va preguntar per què no hi ha hagut més iniciatives de suport a Egunkaria a l'àmbit estatal i per què Maragall s'ha fet enrere d'haver dit que es creia les acusacions d'Otamendi si ara s'ha sabut que el tribunal d'Estrasburg ha admès a tràmit les acusacions de tortura fetes pels independentistes catalans detinguts el 1992. Segons Vall, pel qual no s'ha de tancar un diari «ni que donàs suport a ETA, la democràcia espanyola viu un procés que empitjora dia a dia».