Milions de persones de tot l'Estat espanyol sortiren al carrer en més de 50 ciutats

Madrid i Barcelona foren les ciutats que registraren les manifestacions més multitudinàries

Madrid i Barcelona foren un clam contra la guerra

AgènciesPalma16/02/03 0:00

Tot l'Estat espanyol escoltà ahir un crit unànime: «No a la guerra». Més d'un milió de persones es va manifestar pels carrers de Madrid per mostrar el seu rebuig de la intervenció a l'Iraq i, alhora, mostrar la seva oposició a la política del Govern de José María Aznar, de qui fins i tot es va demanar la dimissió. Simultàniament amb Madrid, es va viure en altres ciutats de l'Estat el rebuig de la guerra. A Barcelona, un milió tres-centes mil persones foren un clam. A Madrid hi havia tres grups que encapçalaven la manifestació. El primer el formaven representants del món de la cultura i de l'art, amb el lema «No a la guerra». El segon era el Fòrum Social de Madrid, amb un missatge molt clar: «Aturem la guerra». I el tercer, amb el lema «No a la intervenció de l'Estat espanyol», a càrrec de representants polítics, inclosos els principals líders de l'oposició, el líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i Gaspar Llamazares, d'IU; i els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, José María Fidalgo. Els madrilenys respongueren massivament a la convocatòria i col·lapsaren hores abans del començament de la mobilització els carrers principals de Madrid. El passeig del Prado, lloc de sortida, es convertí en un crit contra la guerra enmig d'un ambient festiu.

No s'hagueren de lamentar incidents, a pesar de l'elevat nombre de persones que acudiren a la manifestació. Pancartes com «Bush assassí, la resta són còmplices» o el clàssic «OTAN no, bases fora» es mesclaven amb crits com «Després direu que som cinc o sis», en clara referència a la vaga general del 20-J, i fins i tot peticions per al president de l'Executiu: «Aznar dimiteix, el poble no t'admet». A la porta del Sol de Madrid, lloc on va acabar la manifestació, els càntics es tornaren a repetir, per afegir-se al manifest que llegiren Pedro Almodóvar, Leonor Waitling i Fernando Fernán-Gómez, però per sobre de tots, dos de molt concrets: «No a la guerra» i «Dimissió», en un missatge clar que la ciutadania volia fer arribar al Govern espanyol. La manifestació conclogué amb la lectura d'un manifest en el qual es va assenyalar que la guerra és «immoral i il·legítima» i que la implicació en aquesta «ens convertirà en agressors directes del poble iraquià» i suposarà «un perill de fallida democràtica interna i un greu procés de regressió de drets civils i de la llibertat».

A part de la multitudinària manifestació de Madrid, a Barcelona es reuniren més d'un milió de persones per dir «No a la guerra» i en ciutats com Sevilla, Màlaga, la Corunya, València i Saragossa, entre altres, els ciutadans també es mobilitzaren per tal de fer evident la seva repulsa. Una hora abans que a Madrid, començava a Barcelona una altra marxa pacifista. Aquesta es dugué a terme des del passeig de Gràcia i acabà a la plaça de Tetuan. Devers 1.300.000 persones caminaren darrere de dues grans pancartes: la dels ciutadans anònims de la societat civil, sota el lema «Aturar la guerra és possible»; i una altra amb el lema «Per la pau, aturem la guerra», duita per la plataforma Aturem la Guerra.