Amusátegui diu que la «pensió» fou un «premi» per la feina feta

Botín i Amusátegui varen prestar declaració com imputats a petició de la fiscalia de l'Audiència Nacional i després que l'advocat Francisco Franco Otegui presentàs una querella en contra seu en què els acusa de delicte societari o d'estafa per l'abonament d'aquesta «quantitat astronòmica» sense informar-ne els accionistes.

Fonts jurídiques que varen ser presents a les dues declaracions varen assenyalar que ambdós varen explicar que la quantia que havia de cobrar Amusátegui en deixar el banc es va pactar el 15 de gener de 1999, quan es va aprovar la fusió, i que corresponia als serveis prestats des de 1985 en el BCH.

En concret, Botín va esmentar, com a exemple dels beneficis que Amusátegui havia aportat a l'entitat, l'operació de compra d'accions d'Airtel, que va produir al grup unes plusvàlues de més de 4.800 milions d'euros. Amb aquestes afirmacions va desmentir que el pagament a Amusátegui fos una compensació pactada l'agost de 2001 per acabar amb la lluita de poder que hi havia entre ambdós, segons la querella presentada contra ells.

Botín i Amusátegui, que compartiren la presidència de l'SCH durant més de dos anys, varen insistir que aquest «premi» no era un benefici procedent de la unió entre el Santander i el BCH i que, per tant, no era obligatori fer-ho constar en els pactes de fusió.