El testimoni dels ertzaines al Tribunal no vincula els caps de Batasuna amb ETA

Refusen identificar-los com els manifestants que cridaren a favor de la banda armada

AgènciesPalma09/01/03 0:00

El ple de la Sala Especial del Tribunal Suprem que estudia la il·legalització de Batasuna va escoltar ahir la compareixença de 14 membres de l'Ertzaintza que han estat els primers a declarar d'un total de 36 testimonis i perits proposats per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Batasuna en el procés d'il·legalització de la plataforma abertzale. A la presa de declaració, tretze dels ertzaines varen coincidir a assenyalar que no varen identificar cap membre d'aquesta formació que cridàs consignes a favor de la banda terrorista ETA en quatre manifestacions desenvolupades al País Basc.

En l'inici de la compareixença, el tribunal -presidit per Francisco Hernando, cap del Suprem i del Consell general del Poder Judicial (CGPJ)- va denegar la sol·licitud de suspensió formulada per l'advocat de Batasuna, Iñigo Iruin, que va mostrar la seva disconformitat amb la doble compareixença prevista dels ertzaines. Tot i això, el lletrat va poder formular les seves preguntes després del fiscal, fet pel qual la sessió de l'horabaixa no es va fer.

Un dels 14 testimonis citats a proposta del fiscal no va poder comparèixer per haver estat ingressat d'urgència a l'hospital. Els primers cinc testimonis, que van participar en la vigilància d'una manifestació que va transcórrer pels carrers de Sant Sebastià l'11 d'agost de 2002, van reconèixer que en ella es corejaren crits com «Gora ETA» o «Zipaios, pim, pam, pum».

Tanmateix, varen afirmar que no varen observar que dirigents de Batasuna com Arnaldo Otegi, Joseba Permach o Joseba Àlvarez, que encapçalaven la marxa portant una pancarta amb els lemes «Faxismoari stop» (Stop al feixisme) i «Demokrazia Euskal Herrira» (Democràcia per a Euskal Herria), participassin en les esmentades proclames en favor de la banda terrorista.

El següent testimoni, l'instructor de l'atestat de la manifestació, va assenyalar que el dia de la convocatòria varen aparèixer pintades als carrers de Sant Sebastià en les quals es podia llegir «Gora ETA» i altres en què atacaven la regidora del PP d'aquesta ciutat María San Gil, així com dianes amb les sigles del PP i el PSOE dins. Així mateix, va assenyalar que després de la marxa, Joseba Àlvarez va realitzar unes declaracions en les quals deia que si el president del Govern, José María Aznar, «volia guerra» el País Basc li respondria amb la lluita.