Més de 10.000 voluntaris de tot l'Estat espanyol netegen Galícia

La primera imatge dels que alguna vegada es van delectar amb el paisatge del litoral gallec és desoladora i, per uns moments, és impossible dir res davant de la visió d'una pasta negra, enganxosa com un xiclet, que s'estén per tot arreu.

A aquest trist escenari, s'ha d'afegir la presència d'un rosari de mariners, pescadors i joves que, de forma coordinada, però a un ritme vertiginós per avançar-se a la plenamar, treballen en files per arrencar el fuel i traslladar-lo fins als contenidors més propers, mentre arriben, de tant en tant, aus plenes de petroli.

El tresor del parc nacional de les illes atlàntiques està envaït per tota aquesta gent que ha desbordat les previsions de l'Exèrcit, Protecció Civil i Creu Roja, organitzacions que s'esforcen per no desatendre aquestes persones, que han renunciat amb generositat al pont de la Constitució i que s'han posat mans a l'obra.

Aquí no hi ha diferències ni nacionalitats, el vestit protector, els guants, les ulleres i les màscares garanteixen l'anonimat dels qui tenen en comú el desig de disminuir les conseqüències del sinistre, fent mostra que, una vegada més, les desgràcies uneixen.

En algunes de les zones afectades, grups organitzats s'encarreguen de fer llistats de voluntaris per traslladar-los a la Xunta i intentar que rebin la cobertura d'algun tipus d'assegurança per si a algú li ocorregués alguna cosa. Els joves coincideixen a destacar que la realitat supera el que han vist a la televisió.