ETA adverteix els empresaris que es tracta del «darrer avís»

La banda inicia una campanya d'extorsió perquè passa per un mal moment econòmic

AgènciesPalma14/10/02 0:00

La banda armada ETA ha iniciat una campanya de cartes en les últimes setmanes reclamant a empresaris del País Basc el pagament del denominat «impost revolucionari», i en algunes de les cartes adverteix els afectats que es tracta de l'«últim avís», segons digueren fonts empresarials. A la missiva, els terroristes subratllen als esmentats empresaris que, si aquesta vegada no se sotmeten a l'extorsió i paguen la quantitat exigida des del primer moment, passaran a engrossir la llista d'objectius preferents de la banda terrorista a l'hora de cometre segrests o atemptats.

Les mateixes fonts van indicar que aquesta nova campanya d'extorsió, posterior a l'inici del procés d'il·legalització de Batasuna, respon al fet que la situació econòmica actual d'ETA passa per mals moments i necessita diners per mantenir operatius els seus col·laboradors. El propi ministre de l'Interior, Àngel Acebes, ha afirmat aquesta setmana en conèixer-se la nova remesa de cartes que la petició de l'«impost revolucionari» ha estat una constant en l'activitat d'ETA, i que malgrat els cops que li estan donant els Cossos i Forces de Seguretat, continua tenint capacitat «per fer sofrir i generar dolor i por».

Per altra banda, la lluita antiterrorista xifra en dos-cents els joves disposats a integrar-se a ETA, tots ells ja detinguts per la seva presumpta relació amb actes de terrorisme de carrer i, part, traslladats a 'camps d'entrenament a França per formar grups de reserva'. Al temps, el nombre de reclusos de la banda creix fins a fregar els 536 etarres presos que hi havia abans de la treva.

Els joves vinculats al terrorisme de carrer són ara la font de recursos per a la banda. La Policia calcula que uns dos-cents d'aquests joves integren la 'llista d'espera' per incorporar-se a ETA i que, alguns d'ells estan ja integrant «grups de reserva' a França, després de comprovar que nombroses persones, amb aquest perfil, desapareixen del País Basc i Navarra».